El Reus necessitava un partit com el d'ahir. Havia disminuït el ritme de producció de punts de les primeres jornades i, en algun duel, com el de la setmana passada a Valladolid, havia perdut personalitat, sobretot en atac. Ahir, però, en un partit clau contra un dels equips de la zona baixa, que ha de mantenir a distància, va recuperar la millor versió, va reafirmar la seva identitat i, sòlid en defensa, intens en la pressió i en la circulació i dinàmic en atac, va sotmetre en tot moment un Almeria perdut, que va demostrar per què ocupa plaça de descens. Máyor, en la primera meitat (32'), va fer el gol de la victòria del Reus, al qual només li va faltar aconseguir un resultat més ampli. El penal fallat per Jorge Díaz en la segona part en té part de culpa, però el rival, molt inofensiu, no va fer perillar la victòria, que permet al Reus tancar la primera volta amb 30 punts, difícil d'imaginar a l'estiu.

Miramón, amb joc interior, i Jorge Díaz, buscant desequilibrar des de les bandes, eren els encarregats, en l'onze inicial de Natxo González, de generar el joc ofensiu. Tot i que va dur la iniciativa des del primer minut, al Reus li va costar trobar bones associacions i portar perill contra un rival ben situat. Campins, amb un parell de diagonals i una acció amb profunditat, va ser l'únic que en la primera fase del partit va trencar la muralla andalusa. El Reus, persistent, més que ocasions de gol, el que aconseguia amb el pas dels minuts era apropar-se a l'àrea rival. Fins que, en una acció llarga, en què l'equip roig-i-negre va ser pacient per trobar la millor opció de centrada, Ángel, des de l'esquerra, va posar la pilota al cap de Máyor, que va fer un bon salt i una millor rematada que va botar a la línia de gol, tal com manen els cànons per fer estèril l'estirada del porter. El gol premiava l'únic equip que l'havia buscat. Abans del descans, Atienza, en un córner, va estar a prop de marcar el segon.

L'Almeria no havia donat senyals de vida en atac en tota la primera meitat, i potser per això, conscient que havia de fer alguna cosa més si volia puntuar, va sortir més endollat en la segona. Això sí, va posar en pocs problemes el Reus, que va aprofitar que el rival s'havia estirat una mica per buscar els espais concedits. Així, Querol va protagonitzar un contraatac en solitari que el va portar fins al davant de Casto, que va desviar el xut del reusenc. En el córner posterior, Olmo, tot sol al punt de penal, va rematar de cap, però va topar amb una altra bona resposta del porter visitant. Per molt que el rival no faci res, un avantatge mínim sempre fa patir, perquè s'està exposat a qualsevol jugada aïllada, com l'únic ensurt de la segona meitat, una centrada que va deixar sols Quique i Chuli davant Edgar Badia, que va agrair la poca convicció dels dos davanters. Poc després, Máyor, amb bona conducció i millor protecció, es va endur la pilota entre tres defenses i es va fabricar, tot sol, un penal clar. Jorge Díaz, però, el va xutar alt (77'). Els problemes amb el gol, única taca de la primera volta reusenca, van impedir sentenciar el partit, però la seguretat defensiva i la inoperància del rival van permetre que no calgués patir per assegurar tres punts més.