El primer que va voler fer Pablo Machín a la sala de premsa va ser felicitar el públic que havia desafiat la previsió de fred i havia assistit a Montilivi: “Havíem intuït que seria complicat, per l'onada de fred que es deia que vindria. Ja vam prometre que ens encarregaríem d'escalfar l'ambient, i ho hem fet. I almenys jo no he tingut fred. Suposo que la majoria dels que han vingut tampoc, perquè s'ha vist un partit molt bo, amb dos equips amb els seus estils, de poder a poder.” Machín va veure un triomf just però menys fàcil del que podria semblar: “Hem tingut encert de seguida, però hem continuat insistint. El Còrdova, però, també ha tingut una fase en què ha demostrat el potencial que té, cosa que dona encara més valor a la victòria.” Va ser amb el 2-0 que els andalusos van fer intervenir amb encert René. “N'han tingut dues de bastant clares, i també hem de tenir en compte que el nostre ADN ens tira cap amunt i que volem fer un gol més. En aquestes fases, solem tenir més a perdre que a guanyar, perquè el rival ja ho té tot perdut i deixa gent despenjada.”

L'entrenador del Girona va tornar a elogiar “l'esforç i el treball” dels seus homes: “S'hi deixen l'ànima del minut 1 al 95. I animo la gent que disfruti de tot aquest procés, perquè així segur que a final de temporada serà molt millor.” El Girona tanca la primera volta amb rècord de punts a segona A, però Machín no canvia el discurs: “Segur que soc el més ambiciós, però també soc realista. Encara no hem aconseguit la permanència, tot i que seria hipòcrita i poc valent parlar d'això. El que és indubtable és que encara ens queda suar moltíssim.” El de Gómara va ser clar: “Poca gent està tres temporades seguides lluitant a dalt. Preferiria no tenir cap rècord i al final aconseguir el premi que, per constants o directament per pesats, ens mereixem.”

Machín va explicar que els condicionants de la setmana l'havien empès a alinear Cifu en comptes de Coris i va parlar de la gestió del protagonisme amb homes com Sandaza i Longo. “En el sou d'entrenador hi van moltes coses, i potser el que més ens costa és la gestió. L'entrenador ha de pensar per tots. I fer-los veure que el benefici del grup és l'individual.”