El Girona i el Nàstic, als antípodes
Després de disputar tres fases d'ascens en els quatre últims anys, l'equip de Machín és un dels màxims candidats a pujar a primera després d'arribar a l'equador consolidat en la segona plaça
El Reus manté la inèrcia de l'ascens, voreja la zona de ‘play-off' i té vuit punts de marge respecte al descens
Paper galdós del Nàstic, que només ha guanyat tres partits de 21 i ha estat cuer en setze de les disset últimes jornades
Arribats a la mitja marató, la classificació de segona A està més trencada del que és habitual. El Llevant s'ha escapat, i molt malament li haurien d'anar les coses en la segona volta perquè perdés un coixí que més aviat sembla un matalàs (11 punts de renda respecte al tercer). També hi ha tres victòries de diferència entre el play-off i el descens, quan en altres cursos la igualtat era molt més acusada.
Si el Llevant menja a part, els extrems de la lliga parlen català. Per bé (Girona) i per malament (Nàstic). Mentre els de Machín han posat la directa (set triomfs en les vuit últimes jornades), els de Juan Merino –els tarragonins són un dels nou equips que han canviat de tècnic, tot i que el Mirandés ja se n'ha cruspit dos (ahir, Claudio Barragán)– no se'n surten. Només tres victòries i ancorats en l'últim lloc, a cinc punts de la zona de salvació. El Reus, per la seva banda, va fent. Competitius al màxim –segon equip menys golejat i cap derrota per més d'un gol–, els de Natxo González mantenen la inèrcia de l'ascens i estan més a prop dels llocs d'honor que de les brases.
Les millors sensacions
El Girona ha estat capaç de sumar més punts que mai en la primera volta (39). Li va costar arrencar (14 punts dels primers 33), però ha arribat a l'equador a velocitat de creuer (25 punts de 30). El curs passat va fer una segona volta de 41 punts que, si la repetís, seria garantia d'ascens directe. Els de Machín tenen nou punts de marge respecte al primer equip que es quedaria fora de la fase d'ascens, però a Montilivi no es vol sentir a parlar de play-off. El repte és treballar per fer més gran el forat respecte al tercer, que ara és de quatre punts, i arribar a l'elit per la via directa. De moment, el sistema de tres defenses de Machín (alterna el 3-5-2 amb el 3-4-2-1) continua ennuegant-se a la majoria de rivals. Invictes a Montilivi, els gironins ja han tornat a alçar la veu a fora (quatre triomfs).
Una estrena notable
Era difícil d'imaginar que el Reus acabaria la primera volta amb 30 punts, dues terceres parts dels que els equips han de tenir al final del curs per assegurar-se la permanència, objectiu clar dels roig-i-negres en l'estrena en la categoria. El 0-1 del debut a Mallorca va ser la carta de presentació perfecte d'un bloc sòlid –basat en el tècnic i els jugadors de l'ascens–, amb les idees clares i que ha sabut aprofitar les oportunitats que li han ofert els partits. Després de tocar sostre a final d'octubre, en què es va situar segon, la falta de gol, únic defecte dels de Natxo González, no li ha permès mantenir la progressió i li ha costat més guanyar partits. Tot i això, el triomf de l'última jornada contra l'Almeria deixa les coses a lloc: el Reus ha tancat la primera volta a un punt de la zona de fase d'ascens i amb vuit de marge respecte al dinovè.
El calvari tarragoní
El Nàstic ha passat, en poc temps, de veure's a primera a lluitar per no baixar a segona B, de mal digerir per un equip amb menys nivell a causa dels fitxatges fallits i de la relaxació dels jugadors que continuen, i per un club i una afició desorientats per un canvi inesperat. Quasi sempre cuer, va trigar tretze jornades a aconseguir la primera victòria i Vicente Moreno, pressionat en no trobar la solució, va acabar dimitint al Nadal. L'arribada de Merino i dels reforços ha de reflotar un equip que té tot un repte al davant que, fins ara, no ha demostrat que pugui assolir: fer números d'ascens en la segona volta per salvar-se.