Saber sofrir és bàsic. Quan un partit no et surt bé i el rival genera més perill que tu, la capacitat d'aguantar l'empenta del contrincant pot servir per esgarrapar alguna cosa. Seguint aquest guió, el Reus va tornar de Miranda amb un punt al sarró. El conjunt de Natxo González va tenir molts problemes per passar del mig del camp en la primera hora de partit i va veure com, poc abans del descans, les coses se li complicaven quan Guarrotxena va obrir la llauna amb un obús inabastable. L'equip roig-i-negre, però, no va abaixar els braços, va reactivar-se amb l'entrada de Vítor i Guzzo al camp i, amb un gol d'oportunista de Querol, va aconseguir un empat que el manté a la zona noble.

Les necessitats del Mirandés, un conjunt que conviu amb la pressió d'abandonar les places perilloses, van quedar paleses en la primera part. El quadre vermell va agafar les regnes del partit ben aviat i va imposar el seu joc a un Reus que ho buscava de manera directa, tot i que sense arribar a inquietar l'àrea local. Les ocasions, doncs, les va tenir el quadre ebrenc, que tenia la consigna de buscar la porteria d'Edgar Badia tan aviat els seus jugadors s'aproximessin a l'àrea roig-i-negra. Van topar, això sí, amb la bona actuació del porter barceloní. I és que quan els xuts no marxaven desviats per poc –és el cas dels intents d'Eguaras i Guarrotxena–, el sentinella del Reus refusava de manera providencial. Malauradament, Edgar no va poder fer res quan, en el minut 38, Guarrotxena va etzibar un obús des de la frontal que va topar amb el travesser i va acabar colant-se a dins de la porteria. Era el premi just al domini del Mirandés, un equip que va desbordar molt bé el Reus amb el joc exterior. Val a dir, això sí, que tot just després de l'1-0 Fran Carbia va estar a punt d'empatar quan va plantar-se sol davant el Roberto, que va refusar.