La victòria de la setmana passada a Lugo, la primera amb Juan Merino a la banqueta, va generar cert optimisme al Nàstic, però ahir, el dia en què calia confirmar que es pot confiar en la reacció dels grana, el pessimisme va tornar a guanyar terreny. L'equip tarragoní no va passar de l'empat sense gols contra l'Osca en un partit en què els dispositius defensius dels dos entrenadors van funcionar a la perfecció i, per tant, es van imposar als atacs. El Nàstic, el més necessitat de punts, va ser incapaç de trobar vies per fer perill i, sense profunditat, amb prou feines va xutar a porteria. Els aragonesos, una mica més satisfets amb el punt després de dues derrotes seguides, tampoc no van fer res de l'altre món perquè es veiés algun gol. Sigui com sigui, el Nàstic continua sense perdre amb Merino –sis punts de dotze– i, de manera provisional, deixa l'últim lloc i se situa a dos punts de la zona de descens, en espera dels partits d'avui. El més important, però, era donar continuïtat a la victòria de Lugo i, en no fer-ho, la sensació general va ser que es va tornar a fer un pas enrere.

Els dos equips van sortir al terreny de joc amb un esquema calcat: tres centrals, dos carrilers, tres jugadors al mig del camp, un mitjapunta amb la missió de marcar diferències –Emana en els catalans i Camacho en els aragonesos– i un referent ofensiu. Aquests plantejaments van suposar una acumulació important de futbolistes a la zona central, fent el partit de mal controlar i els espais, de mal trobar. Tampoc n'hi havia pels carrils, ja que, amb els dos tècnics conscients que podien ser font de perill, hi havia moltes ajudes defensives. Així, en una primera meitat amb molt poca continuïtat, el Nàstic només es va apropar a la porteria d'Herrera amb un parell de xuts de falta de Muñiz i alguna arrencada d'Emana, poc còmode ahir. L'Osca, per la seva banda, reeixia un pèl més en les combinacions, però només va protagonitzar un parell d'aproximacions, la més perillosa salvada per Luismi després d'un xut dins l'àrea de David López.

El joc, en la segona meitat, en lloc d'obrir-se, encara es va embussar més. Cap dels dos entrenadors va voler tocar l'esquema i arriscar, més temorosos de perdre un punt que no pas confiats a guanyar-ne dos. El que va intentar Merino va ser refrescar l'atac amb Uche i Delgado, als quals quasi no se'ls va veure, i posar Àlex López a lluitar totes les pilotes llargues. El de Calafell, en els últims deu minuts, va signar les dues accions ofensives mínimament inquietants dels grana, en què les seves rematades avançant-se a la rereguarda, una a centrada de Mossa i l'altra de Valentín, van sortir desviades.