Si bé és cert que, amb Juan Merino, el Nàstic només ha perdut un partit, també ho és que tan sols ha aconseguit una victòria. Els quatre empats és el que manté el conjunt grana ancorat en l'última posició, a cinc punts de les places de permanència, i especialment dolorosos van ser els dos últims, tots dos a casa. Contra l'Osca, el Nàstic havia de donar continuïtat a la victòria de Lugo, però no va poder passar de l'empat sense gols en un partit gris. I, fa set dies, contra l'Alcorcón, es va posar l'obligació de derrotar un rival directe, però no va fer un bon partit i, malgrat uns primers minuts prometedors, no va trobar continuïtat en el joc i va acabar empatant. Avui, el calendari dona a l'equip tarragoní una altra oportunitat d'aconseguir oxigen pur davant d'una afició desencisada i més que preocupada, però que vol continuar creient en la permanència. Cal, però, que l'equip li doni raons per fer-ho.

Un dels problemes que presenta el partit per al Nàstic és que el rival, el Numància, està en un dels millors moments de la temporada. L'equip de Jagoba Arrasate, que va arribar a estar en places de descens no fa gaire, està en progressió i, gràcies a tres victòries seguides, té la zona de fase d'ascens a només dos punts. Diumenge passat, va fer un gran partit contra el Reus, capitanejat per un Julio Álvarez en plena forma, i només la falta d'encert i les grans intervencions d'Edgar Badia van impedir que el marcador fos més ampli que l'1-0 final.

Tot i que l'equip no s'acaba d'alçar, Juan Merino no vol que es caigui en el desànim. La permanència no està més lluny que fa una setmana i ell prefereix veure el got mig ple. “No pensem que potser és tard o que no hi arribarem [fent referència a les posicions de permanència]. Encara hi ha temps, però necessitem guanyar. La victòria ho canviaria tot, sobretot la ment”, reflexionava ahir l'entrenador andalús, que és conscient que als seus els ha tocat ballar amb una de les més lletges: “El Numància està en el seu millor moment, però les ratxes estan per trencar-les.”