El Reus, un pèl millor

No va ser una bona primera part del Girona, tot i que l'inici prometia, perquè en el minut 4 els de Pablo Machín ja col·leccionaven dues arribades a l'àrea local. El Reus, però, no va trigar a reparar la petita avaria defensiva i a controlar la possessió de la pilota, que ahir era una qüestió cabdal. Els locals s'associaven bé a tres quartes parts amb els tres mitjos i els tres davanters mentre els visitants feien massa quilòmetres darrere la pilota intentant caçar ombres. El Reus fallava en el mateix de sempre, que en el futbol és el més important: l'última passada i la rematada. De fet, tot i el domini roig-i-negre, René no va haver d'intervenir ni una sola vegada.

Plantat amb dos puntes, el Girona va apostar pel futbol directe. Un mal negoci ahir, perquè la distància entre el mig del camp i la davantera va ser excessiva, i en les pilotes llargues els defenses locals sempre es van imposar a Sandaza i Longo. El Girona tampoc va saber marejar el rival i allargar les possessions per sotmetre el Reus a un desgast extra sense pilota. I si René no va haver d'intervenir, Edgar Badia, tampoc. En la primera part, el Reus va ser millor en els punts, però el 0-0 estava cantat.

Mana l'efectivitat

Machín ja no va esperar a veure com començava la segona part. Va sacrificar Longo (amb una targeta) i va posar en dansa Portu. Del 3-5-2 al 3-4-2-1, amb Sandaza de referència i Borja García i Portu en la segona onada. Van trigar dos minuts a trobar-se: l'assistència del madrileny i la definició del murcià van significar el cop d'efecte dels gironins (0-1, 47').

El partit va agafar una altra dimensió i el Girona va tenir els seus millors minuts. Sòlid al darrere, i amb espais, camp i futbolistes al davant. Ingredients suficients per clavar el cop de gràcia, que va arribar després de diverses amenaces al contraatac. El 0-2 va ser una oda al futbol directe: desplaçament de 50 metres de Juanpe i cavalcada i definició de Sandaza.

El Reus havia mogut fitxa poc abans del 0-2 (Natxo González va fer entrar Querol i Carbia) i va arriscar encara més després que el partit se li fes una muntanya (Edgar). Perdut per perdut, els locals s'ho van jugar tot a la carta de l'atac.

La primera pedra de la reacció reusenca la va posar Alcaraz, que va veure la segona targeta dos minuts després d'haver vist la primera (82' i 84'). No li calia tanta impetuositat en una falta al mig del camp, i encara menys amb un àrbitre com Figueroa Vázquez, que ja havia indignat els visitants amb les faltes i les targetes. Tot i la inferioritat, el partit va seguir sota control fins que Querol va definir de meravella i va fer l'1-2. Al Girona li van agafar totes les pors. I Pablo Marí, que havia entrat en el minut 87 amb 0-2, va fer el penal que va glaçar el cor dels gironins. Per sort per al Girona, i especialment per a l'excentral del Nàstic, el Reus va desaprofitar la pena màxima. Un altre senyal que el destí del Girona sembla més que escrit.