La trajectòria del curs 2014/15 semblava irrepetible, amb els 82 puntassos finals que de manera increïble no van donar l'ascens directe a primera divisió quan en la temporada següent es va donar la circumstància que l'Eibar va quedar campió amb 71 punts i el Deportivo va pujar directament amb 69. El Girona actual, però, transita a més velocitat que aquell equip al qual se li va escapar el segon lloc de la punta dels dits per la diferència de gols respecte a l'Sporting. El Girona 2014/15 sumava 52 punts (sis menys que ara) en la jornada 29 (era cinquè i al davant tenia el Betis a 4 punts; l'Sporting, a 3; el Valladolid, a 2; i Las Palmas, a 1; i just per sota, el Saragossa, ja a 9).

També és significativa la diferència de punts respecte a la temporada passada, en què el Girona es va classificar per a la fase d'ascens gràcies a una gran segona volta. Tot i això, en aquest mateix punt del campionat, l'equip de Machín tenia 18 punts menys que ara (40 contra 58) i encara necessitava avançar un mínim de sis equips (era dotzè) en la seva acceleració cap al play-off (al final va acabar quart, amb 66 punts). El curs de Rubi, el de la primera fase d'ascens del club, el Girona 2012/13 ja es trobava situat en el grup dels elegits en la jornada 29, en què tots els escenaris estaven oberts: era quart i tenia l'ascens directe a 4 punts, però el setè classificat només 3 punts per sota.

El Girona també ha passat per algunes situacions crítiques tretze jornades abans del final de lliga. En la temporada 2013/14 era cuer amb 28 punts menys que ara i a cinc punts de la salvació. Però encara ho tenia pitjor, malgrat no ser cuer, en la campanya 2011/12, quan duia un ritme de punts de pas de formiga (ni tan sols arribava a la mitjana de punt per partit: 23 en 29 jornades) i circulava per la corda fluixa i al llindar del precipici amb 36 punts menys que els actuals. En els dos casos, l'equip va superar dues situacions gairebé dramàtiques.