Nàstic

futbol

nàstic

El sistema de la reacció

Nàstic. El 3-5-2 s'ha consolidat com el dibuix tàctic de Merino. Després d'uns primers partits de transició, les característiques de la plantilla l'han portat a un esquema avalat pels resultats

Juan Merino va assegurar, el dia que va ser presentat com a entrenador del Nàstic en substitució de Vicente Moreno, que aniria decidint el sistema a mesura que anés coneixent la plantilla i en funció de les característiques dels jugadors. Després de dos partits de transició en què va utilitzar el 4-2-3-1, habitual amb el seu antecessor, a Lugo ja va introduir el 3-5-2, amb tres centrals, dos carrilers, tres mig centres i dos futbolistes més avançats.

Merino ha valorat que a la plantilla les posicions de central i de mig centre estan ben cobertes –i van ser reforçades, a més, en el mercat d'hivern–; que té laterals amb recorregut, i que, en atac, estan donant millor rendiment els puntes que els extrems. I és que el 3-5-2 necessita tres centrals, tres mig centres i davanters més que no pas jugadors ofensius de segona línia. Això fa que, actualment, tots els centrals del Nàstic –Suzuki, Perone, Bouzón i Djetei– i tots els mig centres –Luismi, Madinda, Tejera, Cordero i el polivalent Xavi Molina– estiguin tenint participació. En atac, els més beneficiats són els davanters –sobretot Achille Emana, Juan Delgado, Manu Barreiro i Àlex López– en detriment de futbolistes ofensius de banda, com ara José Carlos, Jean Luc i Ferran Giner, que amb aquest esquema no tenen gaire cabuda i que últimament tenen poc protagonisme.

Merino considera que aquest esquema no és intocable i que està obert a retocar-lo o a canviar-lo en funció de les necessitats de l'equip, però explica que els jugadors s'hi senten còmodes i que els dona molt equilibri. “Protegeix en defensa, i també fa aprofitar més els davanters”, diu el tècnic andalús, segons el qual aquest sistema dona importància tant a l'atac com a la defensa: “És a les dues àrees on es decideixen els partits, no només en una.” De moment, és un sistema avalat pels resultats d'un Nàstic que ha sumat onze dels últims quinze punts en joc i que ha passat en poc temps de l'últim lloc al quinzè.

POCA PARTICIPACIÓ

Els extrems, com ara Jean Luc, José Carlos i Ferran Giner, en són els perjudicats

AVANTATGES

“Protegeix en defensa i també fa aprofitar més els davanters”, afirma Merino

PROTAGONISTES

Els centrals i els mitjos –posicions ben cobertes– es beneficien d'aquest dibuix

Més profunditat a la dreta amb Gerard Valentín

Els laterals mantenen un protagonisme similar amb el 3-5-2 respecte al 4-2-3-1, tot i que amb el sistema que ara utilitza Merino tenen un perfil més ofensiu. Al Nàstic, la banda esquerra només té un amo, Mossa, mentre que a la dreta el teòric titular és Gerard Valentín, un futbolista amb recorregut i molt adient per tant per al 3-5-2. Però Valentín ha estat un mes lesionat i, mentrestant, Merino ha utilitzat per a la banda dreta Lobato, un jugador que no li dona tanta profunditat, però sí joc interior i més elaboració. El més natural és que Valentín, que va reaparèixer en els últims minuts del partit de diumenge a Sevilla, no trigui a tornar a ser el titular al lateral dret.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)