Roberto Peragón va estirar la carrera fins als 37 anys. “Em van dir que, per artrosi al maluc, ho havia de deixar si no volia acabar coix”, explica des de Madrid l'exjugador del Girona, de 39 anys. “Ara que ja sóc vell i mig coix, quan veig partits em venen records i em quedo amb l'essència, els fonaments. I tinc claríssim que l'època al Girona amb Raül Agné, Rodri i companyia va ser molt important. És l'etapa en què més he après i crescut, i tenia 33 anys. Més enllà d'estar molt bé a la ciutat i amb els companys, se'm van consolidar unes bases que no m'havien arribat. Tant de bo les hagués tingut abans, per arribar més lluny.”

Peragón va arribar a Montilivi l'estiu del 2009 –9 gols en la seva primera campanya–, però recorda especialment la segona, ja amb Agné. Va marcar onze gols, entre els quals el que va obrir la sèrie de cinc victòries seguides i un dels que la va tancar, aquell Girona-Granada amb overbooking a Montilivi. “Aquell any es van fer els fonaments. Tot t'ho dona tenir matèria i conceptes per jugar, i a Girona va passar en aquell moment. Després hi va haver moments de dificultats, però l'equip s'ha anat consolidant fins a ser un dels equips més respectats.” Peragón confia que aquest serà l'any bo: “Fa temps que ho busquen, han anat creixent i per constància mereixen pujar.”

Tancat el curs 2010/11, el madrileny va deixar el Girona per anar-se'n al Nàstic. “Vaig prendre la decisió pensant en el futur de la família, però després me'n vaig penedir”, admet. Després d'un pas nefast i polèmic per Tarragona, Agné el va recuperar per al Cadis, a segona B. “Vaig tenir la sort de tornar-hi a coincidir. El considero una persona de referència en el futbol.”

Com a exjugador del Cadis, Peragón diu: “Han viscut moments tan dolents que li han fet treure la pressió d'haver de pujar. Estan avançant i tenen bons jugadors. Però és impossible que el Girona es relaxi. No crec que tingui al cap jugar un altre play-off.” Els clubs no tenen res a veure: “A Cadis, érem a segona B i semblàvem gairebé de primera. En afició, en ressò, en instal·lacions. En tot. A Girona, no crec que hagin crescut gaire les instal·lacions.” Ni les ciutats: “Les recomano totes dues. El Temps de flors era molt bonic, però els carnavals tampoc estan gens malament.”