El Girona, que en el partit de la primera volta al Ramón de Carranza va aconseguir un empat (0-0), només havia coincidit una altra temporada amb el Cadis. Va ser en el curs 2009/2010, en què el conjunt gadità arribava des de segona B i va acabar tornant-hi a baixar, com a dinovè classificat, el dia de la miraculosa salvació del Girona amb el penal de Kiko Ratón contra el Múrcia. A Cadis, en la 34a jornada, els gironins van perdre l'oportunitat de guanyar molta tranquil·litat (2-0). En la primera volta, en canvi, els gironins es van endur una bona alegria. Ja amb Narcís Julià a la banqueta –era el seu quart partit, un cop acomiadat Cristóbal Parralo–, l'equip va superar amb contundència el Cadis de Xabi Gracia després d'una segona part pletòrica. Després d'arribar al descans amb 0-0, l'entrada de Juanma a la banda esquerra va revolucionar l'atac dels gironins. Albert Dorca va obrir la llauna amb un xut des de la frontal, Peragón va marcar el 2-0 transformant un penal i Migue –ara jugador del Cadis– va fer amb l'esquerra el 3-0. I en el temps afegit, Gabri va aprofitar una greu errada del porter Zlamal i va tancar la golejada més àmplia del Girona, fins aquell moment, a segona A. A més, amb 6.183 espectadors, Montilivi presentava l'assistència de públic més alta de la temporada.