Mentre els prop de 9.000 espectadors que diumenge van anar a la Nova Creu Alta en el partit contra el Barça B desfilaven tristos per l'empat en l'últim minut, a Castelldefels ressonaven amb més força que mai els crits d'alegria. El Sabadell B va solucionar als Canyars un partit a cara o creu contra un rival directe (0-3) i pot somiar en una salvació en la qual ningú creia abans de Nadal. Només ells. L'equip de Senabre va arribar al mes de desembre amb vuit punts i una sola victòria en el seu compte, jugant en un camp prestat i sense que ningú al club se'n preocupés. Per mèrits propis, jugadors i tècnic ho han tirat endavant: ara, amb 27 punts, estan empatats en el primer lloc que marca la permanència.

Els riscos que el Sabadell B continués el camí del juvenil (cuer amb onze punts a la divisió d'honor juvenil) o del femení (penúltim en la segona divisió) eren molt alts. Amb la dinàmica errant del primer equip, l'atenció de la direcció esportiva cap al filial arlequinat ha estat ínfima: ratificar l'entrenador, intervenir en un fitxatge i poc més. Però el filial arlequinat s'ha sabut autogestionar. Hi han passat un grapat de futbolistes (32 han jugat com a mínim un minut), ha jugat de local en tres camps diferents i estava enfonsat en la classificació, però res d'això ha fet que l'equip es deixés anar. “La salvació sempre ha estat a prop. Al vestidor dèiem que el mes de novembre o desembre teníem pocs punts, però, com que quedava tant, sempre hem pensat que hi érem a temps. Ho vèiem possible perquè, a més, jugàvem bé”, diu, amb senzillesa, un dels puntals de l'equip, el mig ofensiu Ñito Martín. “El fet de ser jugadors joves ha ajudat en la reacció. En l'aspecte individual, cada partit és un aparador per a nosaltres”, afegeix un dels nouvinguts, Sergio González: “I també perquè sortim a jugar i a divertir-nos. No he vist l'equip mai pressionat”, apunta el defensa Gonzalo Pereira, el cinquè jugador amb més minuts de l'equip.

Tal com reconeix el vestidor, una de les grans causes de la reacció és que el Sabadell B ha millorat el seu futbol des de l'inici de la temporada i els resultats han acabat arribant. Els 14 punts en la segona volta (seria 10è en una classificació fictícia) han esta clau perquè els arlequinats ara estiguin en situació de lluitar per la permanència. “És normal, perquè l'equip està ple de jugadors que acaben de fer el salt des del juvenil i al principi ens costava, però ara es nota la progressió”, afirma Ñito, de 24 anys i un dels jugadors més veterans de l'equip. I, a més, alguns fitxatges han arribat per quedar-se, com ara Tino Mendoza, el porter Embela i el mateix Sergio González. “En general, ha estat una temporada de molts canvis a l'equip i tant les noves incorporacions com els canvis de camp no han suposat cap problema”, reconeixen tots tres futbolistes, que han passat per tres camps locals amb diferents superfícies i mesures.

Diumenge, a domicili, el Sabadell té un altre partit a cara o creu contra la Jonquera, que és a quatre punts de diferència. L'average, a més, està en joc, perquè l'anada va acabar amb empat. “No hem tingut mai por. Sortirem a fer el nostre futbol”, admet Pereira. “Ara a domicili estem molt bé [quatre victòries en els últims quatre partits], per tant, anem per la cinquena”, rebla Sergio González.