En la dilatada trajectòria de Ramon de Quintana Dalmau (Girona, 6/2/1972) pel futbol professional, destaca un pas de cinc temporades pel Cadis, del qual va ser capità a primera. L'exdefensa, que es va formar al Vilobí, al Barça i al Damm abans de debutar a segona A amb el Figueres –també va jugar a l'Osasuna, el Mèrida i el Rayo–, va tenir alguna possibilitat, finalment frustrada, de fitxar pel Girona al final de la seva carrera. Ara, veu tant futbol com pot mentre espera que algun club contracti Sergi Barjuan.
Pensa anar a Montilivi?
Sí. Soc a Girona i, sempre que puc, hi vaig. És interessant anar veient partits en directe per seguir jugadors i equips.
A favor del Girona o del Cadis?
M'estimo molt el Cadis, perquè hi vaig estar molt bé. Lògicament, però, tot gironí està molt content amb la situació que viu el Girona. Sempre és important que l'equip de la ciutat pugui assolir un objectiu tan maco i que cada cop té més clar.
Onze punts en una lliga tan igualada semblen determinants.
És evident. L'objectiu està ben encarrilat i s'haurien de girar molt les coses perquè perillés. La segona A és molt disputada, i tant els de dalt com els de baix tindran moltes coses en joc fins al final, però tant el Llevant com el Girona han agafat un avantatge molt gran i fins i tot l'estan ampliant. Si guanya el Girona, ho tindrà molt ben enfocat. No es pot dir mai, però ho tenen molt bé.
Què li crida més l'atenció, del Girona?
La regularitat bestial dels últims anys. Encara que al final no s'assolís l'objectiu, la dinàmica de joc, de ritme, de competitivitat s'ha mantingut sempre. Aquest any, s'estan mostrant molt contundents davant de la porteria contrària, i amb gols molt repartits entre diversos jugadors, que també és bo no dependre d'un sol golejador. Té moltes coses bones, aquest Girona. És un bloc molt ben treballat i també treu suc de l'estratègia. Són molts punts forts. Quan es parla de projecte en el futbol, és això. Un equip que segueix un mateix sistema, que manté la confiança en l'entrenador i amb una continuïtat que és difícil de veure en aquest esport.
Després de dos anys seguits quedant-se a les portes de l'ascens, hi tornen a ser. És el mèrit principal?
En té molt, de mèrit. I sembla que ara sí que ha arribat l'hora. La clau és la regularitat. No només en el sentit que hi són cada any, sinó en la pròpia trajectòria que estan seguint aquesta temporada, setmana a setmana. Només fallen de tant en tant, i mai uns quants partits seguits. També estan sent molt forts a casa, que és fonamental. És un equip molt ben equilibrat en defensa i en atac. En Pablo ha fet una feina bestial.
I el Cadis, com el veu?
Tot i que va començar generant alguns dubtes, també ha fet molt bona feina. I un equip que semblava que transitaria a mitja taula sense gaire més, ha accelerat demostrant que està en una dinàmica molt i molt bona. El seu problema és que els dos de dalt de tot, el Llevant i el Girona, estan molt fins.
És l'equip revelació?
Sí, potser sí. Hi havia altres equips, com el Tenerife, però ja fa temps que estan més consolidats a la categoria. El Cadis venia de segona B i, estant com estava al començament, és d'admirar tot el que han fet. Arriben a Montilivi en un bon moment, però és que el Girona a casa està imparable. Serà un partit maco de veure, interessant.
Quines poden ser les claus del partit?
Espero un Girona agressiu, com sempre, amb moltes oportunitats. I un Cadis amb bons contraatacs. El Girona sol marcar el ritme dels partits a casa, però el Cadis, que també té un bon grup, sap sortir amb rapidesa.
Si el Girona guanya, amb 12 partits al davant, veurà fet l'ascens?
Entenc que al final sempre hi hagi una mica de precaució per parlar d'aquestes coses. Però és innegable que la situació és immillorable. Pot passar de tot, però en dubto. Per la trajectòria, pels resultats, per la dinàmica i per la concentració i el rendiment que estan oferint en tots els partits, no fa pinta que s'hagi d'escapar.
Cadis i Girona tenen poca cosa a veure...
Sí, és molt diferent. A Cadis hi ha una bogeria amb el futbol. El viuen molt. A Girona potser costa una mica, però sembla que s'està començant a omplir el camp, i la gent s'hi ha anat enganxant. Com més a prop estigui l'objectiu, més s'acabarà d'abocar l'afició amb l'equip. És clar que no es pot comparar amb Cadis. Ni el futbol ni la vida en general.
Continua esperant si algun equip aposta per Sergi Barjuan?
Sí. Havíem coincidit al juvenil del Barça, després ens vam anar trobant com a rivals i més tard en els veterans del Barça. Ens vam treure tots dos el títol d'entrenador, i vam començar a anar junts. Ens entenem bé i la idea és continuar plegats. No se sap mai en el futbol, però tant de bo trobem un projecte amb continuïtat, cosa que no és fàcil en el futbol. Que un entrenador estigui tan temps en un equip com Machín a Girona no passa gaire.
Solen ser a les llistes quan cau un entrenador, però no hi acaben d'entrar.
Això sembla. S'ha de tenir paciència i estar preparat per si arriba el moment. I, de moment, anem veient futbol cada setmana.