Nàstic

Futbol

Segona divisió A

Com ho fan els forts

Nàstic. L'equip grana aconsegueix una victòria de prestigi a Valladolid, on els de Juan Merino van saber sofrir. Bruno Perone i Barreiro van aprofitar dues errades dels locals per fulminar-los

valladolid 1 nàstic 2

VALLADOLID:Isaac Becerra; Rafa (De Tomás, 72'), Álex Pérez (Drazic, 46'), Guitián; Javi Moyano, André Leão (Lichnovsky, 80'), Joan Jordán, Michel, Ángel García; Juan Villar i José.NÀSTIC:Manolo Reina; Xavi Molina, Perone, Iago Bouzón; Suzuki (Cristian Lobato, 50'), Madinda (Ferran Giner, 82'), Tejera, Mossa; Stéphane Emana, Delgado (Zahibo, 46') i Manu Barreiro.GOLS:0-1 (38') Burno Perone. 1-1 (54') Juan Villar, de penal. 1-2 (73') Manu Barreiro.ÀRBITRE:Eiriz Mata (col·legi gallec).T.G.:al local Lichnovsky; i als visitants Suzuki, Xavi Molina i Cristian Lobato.PÚBLIC:7.289 espectadors.

Això ja és una altra cosa. El Nàstic ja guanya com ho fan aquells equips privilegiats que estan més acostumats a viure alegries que no pas desgràcies. Ahir, en un escenari de l'exigència del José Zorrilla, el conjunt tarragoní va aconseguir tres punts valuosíssims sense dominar. Es va fer fort a partir del joc col·lectiu. Va aprofitar un parell de regalets del Valladolid i, aliat amb el factor sort, aquell intangible que forma part del repertori de tòpics del futbol, perquè existeix, va sortir indemne dels moments de control i setge del rival. El resultat d'aquesta combinació és un 1-2 que té un efecte balsàmic. Permet oblidar la plantofada de fa una setmana al Nou Estadi contra l'Elx, serveix per distanciar-se de la zona de descens abans d'encadenar una sèrie de tres partits contra equips de sota i reforça la tasca feta per Juan Merino, un entrenador que està exhibint imaginació i recursos. Ha convertit un equip frustrat i frustrant alhora, que semblava abocat al descens, en un bloc solvent, capaç de competir en qualsevol escenari.

Dir que quan una cosa funciona més val no tocar-la és un tòpic erroni, perquè les circumstàncies són infinites i els recursos per afrontar-les també. El que sí que és cert, però, és que és millor no fer gaires invents. Així, ahir Juan Merino va repetir l'aposta de jugar amb tres centrals al darrere i dos carrilers. Aquest cop, però, l'andalús va posar tres futbolistes a dalt i no dos, i Suzuki i Mossa acompanyaven Madinda i Tejera a la medul·lar. Els homes d'atac, a més, van sortir amb la consigna de pressionar un Valladolid amb recursos per trencar línies i aproximar-se a l'àrea de Manolo Reina. Val a dir, això sí, que en els primers compassos ho va fer poc. El respecte manava i gairebé no es van veure ocasions. Només dos homes elèctrics, Juan Villar i José, amb el pas dels minuts, van ser capaços de crear dificultats a un Reina atent com gairebé sempre.

En aquest context, feia falta o bé una acció de geni o bé una errada perquè es cantés algun gol. I això és el que va passar. Per fortuna, el beneficiat va ser el Nàstic, que, dos minuts després de veure com el seu porter salvava una rematada a boca de canó d'Ángel, va obrir la llauna. L'0-1 va ser obra de Bruno Perone, però va comptar amb la col·laboració tant inestimable com involuntària d'Isaac Becerra. I és que el porter del Valladolid va sortir a destemps i es va empassar una falta servida per Tejera. Perone no va desaprofitar l'avinentesa. El gol (38') va ferir l'orgull del Valladolid, que abans del descans va buscar l'empat amb dues rematades de Juan Villar, que van quedar en no res. Els de casa arribaven amb facilitat.

Del sofriment a l'eufòria

El Nàstic havia tancat el primer temps amb avantatge en el marcador, però, atabalat per la insistència del Valladolid, que, sense haver de suar gaire, es plantava a l'àrea grana. Per mirar d'apuntalar la medul·lar, Zahibo va entrar al camp substituint Delgado. Això, però, no va frenar el conjunt castellà, que, esperonat per la pressió que té de reenganxar-se a la lluita pel play-off, no va cessar en el seu setge a Manolo Reina. El conjunt tarragoní va haver de suar la cansalada. Des dels davanters, que van acabar el partit completament fosos, fins als sempre soferts centrals. Tot i la feina col·lectiva, feia la sensació que l'empat cauria d'un moment a l'altre, i així va ser. En el minut 54, Eiriz Mata, un col·legiat de funestos records per al Nàstic –21 de juny del 2014, municipal de Llagostera–, va assenyalar un penal molt rigorós de Molina sobre Juan Villar que el mateix davanter va transformar amb un xut ajustat al pal.

Amb l'1-1, i veient la dinàmica de l'enfrontament, hauria estat molt fàcil que al Nàstic se li hagués escapat el partit, però no va ser així. Els grana van aguantar els minuts posteriors de domini del Valladolid i, després d'avisar amb dues arribades aïllades de Barreiro i Madinda, el mateix Manu Barreiro va aprofitar una errada defensiva dels locals per plantar-se sol davant d'Isaac Becerra i superar-lo amb un senyor barret. Era el minut 73 i va tocar patir moltíssim. El sofriment, però, va pagar la pena, ja que la precipitació dels locals i la bona tasca defensiva del Nàstic van ser suficients per amarrar el triomf en un escenari on no es guanyava des del curs 2005/06.

22 equips
sense propera
Hem fet un partit molt pràctic. Sabíem el que havíem de fer i érem conscients que patiríem
Manu Barreiro
DAVANTER DEL NÀSTIC
Hem interpretat molt bé el que ens feia falta i, després de l'1-1, hem tingut la calma necessària
Iago Bouzón
defensa del nàstic
Aquesta victòria ha estat un premi a la solidaritat i el comportament de l'equip. Hem fet un esforç enorme en un camp difícil
En el partit hi ha hagut alternatives, i fins i tot s'hagués pogut perdre en algun moment
Juan Merino
ENTRENADOR DEL NÀSTIC

Manu Barreiro torna a sucar

El mes de març està sent un mes de reivindicació per al davanter gallec Manu Barreiro, que ahir va encadenar la segona jornada marcant i ja ha fet tres gols en els darrers quatre partits. L'atacant de Compostel·la, que en les set jornades anteriors sempre havia jugat sortint des de la banqueta, ahir va formar part de l'onze inicial i va ser un dels homes més destacats de l'equip, tant en les tasques ofensives com en les de contenció. Ell, amb tot, està més content que un gínjol. “Quan jugo ho intento fer el millor possible i estic molt content amb el gol i la victòria”, afirmava ahir el gallec, que va ser més murri que ningú en l'acció del gol del triomf: “M'ha vingut una mala passada del contrari, he guanyat el salt al seu central [Guitián] i, un cop m'he plantat davant el porter, m'ha passat pel cap picar-li la pilota i m'ha sortit bé.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)