Després d'un primer terç de temporada impecable, en què el Reus es va convertir en l'equip revelació de segona –va estar dotze jornades en zona de play-off i una en posició d'ascens directe–, el concepte patiment semblava haver-se esvaït de la ment de l'afició roig-i-negra. En aquesta categoria, però, les temporades són eternes i donar res per assentat és una mala idea. D'un tram de lliga a l'altre, la situació d'un mateix equip pot ser molt diferent. El Reus, novell, ja ho sap.

L'equip del Baix Camp, que després de la victòria a Tenerife fa quatre jornades semblava haver esvaït dubtes –deixava el descens a 7 punts–, s'ha tornat a encallar i, després de la derrota de diumenge contra l'Osca, veu com el llop treu el cap. Ara mateix, ja ningú no mira la meitat alta de la classificació. Després de guanyar només un dels darrers dotze partits – 10 punts de 36– toca vigilar els de sota. I és que els de Natxo González ocupen la tretzena posició i tenen les places de descens a 4 punts. Hi ha un coixí encara important i cinc equips separen els reusencs de l'infern, però de la calma –sempre relativa–, s'ha passat a l'alerta.

El missatge del tècnic i de la plantilla, en tot cas, és bastant clar: qui pensés que això de la segona divisió A era fàcil era un il·lús. L'experimentat mig Aritz López Garai, de fet, vol veure el got mig ple i valora el marge aconseguit fins ara: “Estem sent sensats i sabíem que arribaríem al final amb dificultats. En la primera volta no ho podia semblar, però la segona A és llarguíssima i hi ha temps per a tot. Ara es juga el més important, i hi arribem ben posicionats.”