Territorial
DANI SOLSONA
ENTRENADOR DEL VILANOVA
“L'únic que ha canviat en el futbol són els camps”
Solsona no s'asseia en una banqueta des que va ser ajudant de Paco Bonachera al Lleida, la temporada 2002/03
El Vilanova es troba en la lluita per evitar el descens a segona catalana
Després d'un grapat d'anys apartat de les banquetes i lligat al futbol a través dels mitjans de comunicació, l'exjugador de l'Espanyol i el València, entre d'altres, Dani Solsona (Cornellà, 18-1-1952) s'ha tornat a posar el xandall per mirar de reflotar el Vilanova d'una situació crítica, en perill de descendir a segona catalana.
Què l'ha fet tornar a una banqueta després de tants anys?
Per circumstàncies personals vaig haver de deixar d'entrenar. Però des de fa uns mesos que en torno a tenir ganes i ara s'han donat les circumstàncies. No tenia pensat que fos tan aviat, però tinc amistat amb una persona de la directiva del Vilanova i, amb la mala situació de l'equip, les coses es van precipitar.
Però no ha canviat molt el futbol en tots aquests anys?
Jo mai he deixat d'estar vinculat al futbol. I no només parlo de l'elit; sempre he seguit la segona B i la tercera divisió. Però, a més, des de l'última vegada que vaig entrenar un equip l'únic que ha canviat són els terrenys de joc. En les categories regionals els camps abans eren de terra i ara són de gespa artificial i, per aquest motiu, ara s'intentar jugar una mica més la pilota. A banda d'això i potser una mica la manera d'entrenar, el futbol sempre ha estat igual.
Ja fa un mes de la seva arribada. Ja ha pogut detectar els principals problemes del seu equip?
Crec que no és el moment de fer valoracions, de si l'equip és millor o pitjor o què li falta. Jo tinc la meva opinió i al final de temporada ja en farem balanç amb la directiva. La situació és la que és: han passat un munt de jugadors i dos entrenadors que segur que van fer tot el que van poder. Ara el millor que podem fer és treballar al màxim i intentar aconseguir l'objectiu.
Vostè feia molts anys que no entrenava. Què pot aportar a l'equip?
Però això és important? A vegades preguntes i tal entrenador fa només un any que entrena, l'altre ve d'entrenar juvenils... Jo he entrenat en totes les categories i fa molts anys que estic vinculat a mitjans de comunicació; per alguna cosa deu ser. Tinc experiència d'haver jugat tota la vida, analitzant partits... A tothom li agrada jugar bé i així normalment arriben les victòries, però també vull transmetre als jugadors que també hi ha altres maneres. Intento imposar als meus jugadors que s'ha de córrer, treballar molt i tenir caràcter.
Però veu l'equip mentalment preparat per lluitar per la salvació?
Penso que estan mentalitzats de poder-ho tirar endavant. Però ja ho vaig dir al principi: això no serà fàcil. Per guanyar s'haurà de suar sang perquè la situació no és gens bona. Això és el que intento transmetre als jugadors: estic convençut que ens podem salvar, però haurem de suar i picar molta pedra.
I més, tenint en compte que l'objectiu inicial era estar a dalt...
Veient com ha anat la temporada, potser aquell objectiu era irreal. Però com he dit, ara no és el moment de parlar d'això. Ara toca intentar treballar amb el que tenim, que tot sigui dit, entre lesions i sancions, per a la setmana que ve és ben poc.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.