El Lugo torna a creuar-se en el camí cap a l'ascens directe del Girona. Si bé aquesta vegada l'enfrontament no serà decisiu com el de la tarda del 7 de juny del 2015 a l'estadi de Montilivi, en què una victòria hauria enviat els gironins a primera, però l'empat a un final, juntament amb el triomf de l'Sporting al camp del Betis, va fer saltar els de Pablo Machín a la tercera plaça.

Instal·lats en una còmoda novena posició, l'equip dirigit per Luis César Sampedro ha estat bona part del curs a la zona plàcida de la taula. Amb un inici de temporada brillant –no van perdre cap partit fins a la desena jornada, a casa contra el Getafe (0-1)–, el conjunt gallec va estar gairebé tot el primer terç de la competició en posicions de play-off d'ascens, una zona que van perdre de vista després de disminuir el ritme de punts, en una segona volta no tan bona –quatre victòries en les catorze jornades disputades fins ara.

El Lugo presenta diversos perills a la seva plantilla. El principal és Joselu, el segon màxim golejador de la categoria amb 20 dianes, una menys que Roger Martí (Llevant), un autèntic maldecap per als defensors rivals. A més, els gallecs tenen un mitjapunta de desequilibri com Fede Vico (arribat amb la temporada començada i lliure de l'Anderlecht), un extrem profund com Iriome i la solidesa que aporten migcampistes com l'incombustible Fernando Seoane, Campillo o els centrals Ignasi Miquel, Carlos Hernández i Marcelo Djalo, que s'han repartit les dues posicions a l'eix de la defensa durant tota la campanya.

L'equip de Luis César, com la majoria dels de la categoria, és molt més regular i eficaç jugant com a local. De fet, el Lugo ha sumat el doble de punts a l'Anxo Carro, davant la seva afició (32), que a domicili (16), unes dades que han de ser un avís per al Girona, que si ja viatja en guàrdia cap al nord, encara haurà d'estar més atent.