La via més ràpida per aconseguir tornar a l'origen, la segona B, s'amagava rere el trencant del campionat de lliga, i l'Olot ja l'ha trobat. Se'l va passar fa quinze dies contra el Peralada, però ahir va posar la cinquena i hi va arribar. Va endossar una maneta de gols al Castelldefels, que es va veure obligat a fer parada a l'estadi municipal sense desitjar-ho, i va celebrar el primer èxit de la temporada amb la seva gent. L'Olot s'ha proclamat campió de tercera per cinquena vegada en la seva història i s'apropa a només dos partits de l'ascens. La drecera està traçada.

L'estadi municipal va tornar a ser el de les grans ocasions. Més de 1.800 espectadors van tenyir les graderies de vermell i van gaudir de valent en un partit que l'Olot va dominar, si bé el Castelldefels hi va posar petites dosis d'emoció. Amb un joc directe i ocasions puntuals molt clares, l'equip de Miki Carrillo va convertir Albert Quintanas en protagonista. Ja ho era abans de començar el partit, quan va entrar de sorpresa a l'alineació per culpa de les molèsties al colze de Xavi Ginard, però encara ho va ser més quan va salvar el 0-1 visitant. Especialment meritòria va ser l'aturada a Jordi Cano, que va veure com el porter es feia gran davant seu quan tenia tota la porteria per a ell (23').

L'Olot no va trigar gens a treure's la por de sobre i va respondre a l'intent del Castelldefels amb la seva millor arma: Marc Mas. El killer va tornar a aparèixer el dia més indicat. Primer, va avisar amb una rematada de cap que va sortir fregant el pal (24') i, després, va marcar (29'). Va rematar amb el peu, a l'àrea petita, una centrada de Tito Malagón i va aplanar el camí cap al títol. No només va marcar el 0-1, sinó que també va firmar el 0-2 en els primers minuts de la segona meitat. Es va quedar sol davant de Manu Martín i va definir una jugada de pissarra servida per Hèctor Simon (49').