No hi ha hagut cap entrenador que no hagi lloat l'actitud i la qualitat futbolística de Max Marcet al llarg de la seva curta carrera. El davanter sabadellenc (1996) ha vestit per segona temporada consecutiva la samarreta arlequinada: en la primera va ser un gran actiu per al filial, que va acabar sisè a tercera divisió; i en la segona ha estat el darrer artífex de la salvació del primer equip. El gol que va marcar al Sagnier va donar la permanència matemàtica al conjunt arlequinat (1-1, contra el Prat), i va escenificar la il·lusió de l'afició arlequinada, que ja es pot emmirallar en un futbolista nascut i criat a la capital vallesana, l'únic en la plantilla del primer equip.

Marcet s'ha passat la temporada oscil·lant entre el primer i el segon equip del Sabadell: “Vaig debutar amb José Solivelles però no vaig tenir la continuïtat que m'hauria agradat i en aquest últim tram de temporada Guillermo Romo m'ha donat la confiança per disputar els partits importants.” En total, ha sumat vint partits (cinc gols) amb el filial i vuit amb el primer equip (dos gols) però amb la sensació que el seu protagonisme, ajudat per les lesions d'alguns companys, s'ha incrementat en els moments decisius. Les dues titularitats contra l'Hospitalet i contra el Prat, amb el gol decisiu, en són una bona mostra. “Jo m'he dedicat a treballar durant tota la temporada i crec que davant la confiança estic responent bé perquè ho he donat tot”, explica Max.

Tot plegat va desembocar en una diana molt necessària contra el Prat ja que gràcies a aquell punt el Sabadell no ha hagut d'esperar a l'última jornada per jugar-se la salvació. Però, tot i el significat, no el va celebrar. “Quan marco moltes vegades no sé cap a on córrer ni què celebrar”, diu, rient: “El vaig dedicar a la meva mare, vaig agafar la pilota i prou.” Aquell gol va suposar el deliri de l'afició arlequinada desplaçada al Sagnier, plenament identificada amb l'únic jugador sabadellenc de la plantilla, en una temporada en què la seva eclosió ha significat l'única alegria. “A través de les xarxes socials he rebut moltíssims missatges de suport i estic molt agraït. No havia jugat al Sabadell abans de venir però és la meva ciutat i és una afició amb molta presència en la categoria”, afirma.