3a divisió FEF

Temporada 1956/57

S'amplia la tercera i ho aprofiten guanyant el primer campionat

L'estiu del 1956, després d'unes dures negociacions entre la federació catalana i l'espanyola, s'aconsegueix ampliar el nombre d'equips a la tercera divisió. Molts dels clubs que militaven a primera regional competeixen a tercera i l'Olot n'és un. Els de la Garrotxa juguen per primera vegada en la seva història en una categoria estatal i aprofiten per canviar el color blanc imposat durant la postguerra per la samarreta grana i els pantalons blaus.

Presidits des de la llotja per Germà Canalda i dirigits a la banqueta pel tàndem format per Joan Agustí i Tomàs Muruaga, els olotins queden en primera posició del grup 7 de tercera, per davant del Mercantil Sabadell, en una dura pugna fins a les últimes jornades del campionat. L'Olot juga l'enfrontament que decideix el títol de lliga al municipal contra el Manlleu (2-1). Ple de gom a gom, els seguidors gaudeixen del moment d'eufòria ja amb la fase d'ascens per pujar a segona divisió en l'horitzó.

En la primera eliminatòria en camp neutral, l'Olot s'enfronta al Manresa, equip al qual supera 2-0. En la segona, ja a doble partit, l'Europa és el rival i els garrotxins cauen eliminats –1-2 a Olot i 5-0 a Barcelona–. Al seu moment, aquella va ser la millor temporada del club des de la seva fundació. En la plantilla, hi havia jugadors com Buscató, Gómez, Figueras, Lasala, Pons, Llorens, Toni, Ribas, etc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)