Girona

Temporada 1966/67

El segon campionat amb el record de la derrota a Alcoi

L'Olot va aconseguir el seu segon títol de tercera després d'una temporada amb una lluita frec a frec amb dos equips de molt renom en el futbol català, el Nàstic de Tarragona i el Girona. Amb Joan Prunés a la presidència del club i amb la formació d'una gran plantilla amb Coll i Prat a la porteria; Danés, Domènech, Galí i Figueres, en defensa; Bosch, Villar, Danés II i Salvi, al mig del camp, i Parés, Morchón, Merchán i Pons, a la davantera, l'equip dirigit per Agustí Faura –va substituir Pepe Espada a mig curs– va fer una gran lliga que va assolir el seu punt culminant en l'últim partit, que els olotins havien de jugar a casa, contra el Girona. Si guanyaven, els de la Garrotxa eren campions, i amb un municipal ple a vessar, els de Faura ho van aconseguir (3-1).

Morchón va acabar com a màxim golejador de l'equip, amb 22 dianes, i la plantilla va afrontar amb la màxima ambició la promoció a segona, a una eliminatòria a doble partit contra l'Alcoià. Aquella promoció encara és a la memòria de molts dels actuals aficionats veterans del club, i és que, al municipal, després d'un gran enfrontament, els olotins es van emportar a El Collao un resultat favorable de 3-1. A Alcoi, l'equip de Faura, davant 12.000 espectadors, va aguantar el 0-0 fins al descans, però en la segona part va ser anorreat pel rival i va acabar perdent 4-0; l'ascens a segona s'havia escapat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)