Després de diversos anys en categories regionals, aquell curs l'Olot va tornar a tocar el cel amb el quart títol de tercera. La lluita amb el Cornellà va obligar els olotins a guanyar la lliga en el darrer partit al camp del Rapitenca, ben lluny de la Garrotxa. Els jugadors de la casa insígnies del club com Freixa, Abel Solé, Roger Vidal, Uri i Hostench, juntament amb l'ajuda de futbolistes contrastats a la categoria com Carlos Martínez –pitxitxi del grup cinquè amb 26 gols–, Òscar Fornés a la porteria i Raúl Rodríguez van ser dominadors de la lliga i van poder superar obstacles com el canvi d'entrenador –fins a tres– i el fet de caure en la primera eliminatòria de campions contra l'Elx B. Per sort, el Mairena i l'Arandina van acabar sucumbint i l'ascens a segona B per primera vegada va ser un fet.