Futbol
Segona divisió A
Preparant l'aterratge
El Girona i l'Ajuntament negocien des de fa dies les remodelacions que s'han de fer a l'estadi en cas d'ascens a primera
Descartada la venda per part de l'Ajuntament, el club ha demanat assumir la gestió de la instal·lació amb una concessió a llarg termini
El Girona, conscient que recuperar la propietat de Montilivi –va ser el primer amo de la instal·lació– és una utopia, ha anat accelerant les converses amb l'Ajuntament per poder guanyar capacitat d'actuació en un estadi que, si no hi ha cap daltabaix, serà de primera divisió. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ja va descartar un canvi de mans: “El Girona comptarà sempre amb l'estadi de Montilivi. Segurament les condicions es poden anar modificant, però la ciutat tampoc entendria la venda.” I en aquest context, les dues parts han anat madurant una fórmula per dotar de més autonomia el Girona.
La idea és que el club obtingui la concessió de la gestió de Montilivi per un termini important, que podria ser superior als vint anys. Això permetria al Girona explotar la instal·lació de manera directa i fer-hi les remodelacions que cregui necessàries i que el consistori no es planteja assumir. El club té la convicció que, amb l'equip a primera divisió, Montilivi s'hauria de convertir en un espai d'oci més enllà dels noranta minuts dels partits. “Ja estem treballant perquè no sigui només un estadi de futbol. S'ha de donar contingut a tot tipus de clients, que puguin consumir diversos productes”, explicava el director general, Ignasi Mas-Bagà.
Una altra de les actuacions que el club té previst fer és el canvi de drenatge de la gespa. L'última actuació a fons al terreny de joc es va fer el setembre del 2009, durant la segona temporada de l'equip a segona A. També és necessari resoldre unes mancances d'il·luminació que exigeix la Lliga de Futbol Professional.
Decisió unilateral
Aquesta concessió permetria al Girona decidir quins esdeveniments es fan a l'estadi. Fins ara, com a instal·lació municipal, ha estat l'Ajuntament qui ha decidit que Montilivi tingués altres usos, per exemple la inauguració i les finals del MIC o el partit de la selecció nacional contra Tunísia, organitzat per la federació catalana. Un cop es tanqui l'acord, el Girona en tindrà el control.
La concessió de l'estadi és una vella petició del Girona. De fet, en l'etapa de Josep Delgado, el consistori va arribar a aprovar la concessió per cinquanta anys de la instal·lació, el març del 2012. Va ser el club, però, el que es va acabar fent enrere i rebutjant-la, arran dels problemes de l'empresari amb la justícia.
Grades retràctils a preferent, el més ràpid
“Estem estudiant l'ampliació de Montilivi.” El director general del Girona, Ignasi Mas-Bagà, ja anunciava fa més de dos mesos en una entrevista a aquest diari que el club estava explorant les possibilitats de fer créixer l'aforament de l'estadi, que ara és de 9.282 espectadors. Les “solucions temporals” de què parlava Mas-Bagà són la instal·lació de grades retràctils, i el club ja ha demanat pressupost a diverses empreses especialitzades del sector. Les converses entre el club i l'Ajuntament ja deixen clar que seria el Girona qui assumiria les obres més estructurals. Els estudis encarregats pel club han evidenciat que la zona amb més possibilitats de créixer –per immediatesa i cost econòmic– és la graderia de preferent, la de creació més recent. El club té al cap la idea de substituir en un futur les graderies provisionals per unes de definitives, si l'equip es consolida en la màxima categoria. Això, a banda de disparar el cost, necessitaria un acord amb la Universitat de Girona, que té en aquella zona un dret preferent de pas.
La Lliga de Futbol Professional estipula que els estadis de primera divisió han de tenir una capacitat mínima de 15.000 espectadors. De tota manera, els clubs tenen dos anys per adaptar-s'hi, i no tots ho fan. L'Eibar, per exemple, ha fet créixer l'aforament d'Ipurua, però encara lluny (uns 9.000 seients) del que demana la LFP. En el cas de Montilivi, l'ampliació donaria més marge al Girona per fer créixer la massa social. Al març, el club va haver de tancar l'aixeta quan va arribar als 7.000 abonats.
L'ampliació als altres sectors de l'estadi de Montilivi és complicada. Sobretot pel gol sud, limitat per la zona esportiva de la UdG. A tribuna, tot i que per espai hi ha més marge de maniobra, el fre és el cost econòmic, que es multiplicaria. La tribuna, que té ara una capacitat per a uns 1.500 espectadors, s'hauria de refer de dalt a baix, començant per la retirada de la uralita de la coberta.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024