L'Alcorcón s'ha convertit de mica en mica en un dels clàssics de segona A. L'equip madrileny encadena set temporades en la categoria de plata i, darrere el Girona (9 cursos) i el Numància (8), és el conjunt més veterà. Consolidat des del primer any a la zona mitjana-alta de la classificació, l'Alcorcón s'ha vist destinat a lluitar en el grup d'equips que volen evitar el descens directe a segona B. El conjunt groc ha arribat a disputar dos play-off d'ascens a primera –en el del curs 2012/13 es va enfrontar amb el Girona en la primera eliminatòria– i ha superat la barrera dels 50 punts amb relativa comoditat –la seva pitjor classificació fins ara és l'onzè lloc de la temporada 2014/15.

L'Alcorcón va iniciar el curs amb Cosmin Contra a la banqueta, però, després de només nou jornades, el romanès va ser acomiadat i el seu lloc va ser ocupat per l'actual entrenador, Julio Velázquez. L'inici de la nova etapa no va suposar un gran revulsiu, però quatre victòries consecutives a Santo Domingo van permetre agafar aire als madrilenys. De fet, els punts sumats com a locals han estat vitals, i és que, com a visitants, els de Velázquez només han aconseguit onze punts i dues victòries; això sí, en el darrer desplaçament van fer saltar la banca al Carlos Tartiere d'Oviedo (0-1), la primera de les dues victòries consecutives que encadenen ara –en l'última jornada van vèncer el Rayo (2-0).