Adaptabilitat

Gran part de l'èxit del Móstoles –jugarà per primera vegada en la seva història una eliminatòria d'ascens a segona B, com també el Peralada– rau en el treball col·lectiu i en la solidesa que ha demostrat l'equip en tots els escenaris. Amb un bloc gairebé tot nou –només Fratelli va continuar respecte del curs passat– que ha ajuntat experiència i joventut (la mitjana d'edat és de 24,6 anys), el Móstoles es caracteritza per ser un equip físic, intens i molt ben posicionat al terreny de joc, capaç de sentir-se còmode tant amb la pilota als peus com sortint al contraatac i que demostra una habilitat camaleònica sempre molt difícil de contrarestar pel rival.

L'equip d'Iván Ruiz, que sol pressionar els rivals des de ben amunt, també ha practicat diversos sistemes de joc al llarg de la temporada, depenent de les necessitats de cada partit. En aquest sentit, el Móstoles tant s'ha mostrat com un equip ofensiu i letal en atac –va marcar sis gols al camp del Leganés B (2-6) i cinc al del Villaverde (0-5)– com també un bloc més compacte i sense cap davanter centre pur en l'onze titular. Quan això ha passat, el tècnic ha acostumat a utilitzar Berodia en punta, ja que tot i tenir 35 anys, el futbolista encara marca diferències gràcies a la seva magnífica cama esquerra. Carlos Bravo, Gonzalo Ónega i Diego Hernández, Barri, són alguns dels altres jugadors destacats del conjunt blau, que contra el Peralada espera comptar amb el suport massiu de la seva afició a El Soto.