No. Ja m'he entrenat bé tota la setmana, després d'una petita elongació que coincidia amb la sanció. Tampoc m'ha anat malament el descans. I ara, com tots, desitjant que arribi dissabte per jugar i per guanyar.

Crec que sí, que és el partit que tots estem esperant. Pot ser definitiu. Potser no ho és tant com els altres anys, que era l'última oportunitat, l'últim dia. Ara en tindrem més, però és clar que s'ha d'agafar aquesta, guanyar i celebrar-ho com més aviat millor.

Potser hi ha hagut un moment de la temporada en què nosaltres teníem un avantatge important, i tothom ens veia a primera, i això inconscientment ens ha fet abaixar una mica el llistó. Hem entrat en una mala dinàmica, i després ens hem despertat. Teníem clar que, amb tot el que ens havia costat arribar allà dalt, no se'ns escaparia. I a dalt crec que en cap moment els altres equips han vist que ens poguessin agafar. També hi ha molta igualtat, molta lluita a la part de baix, i la gent que s'hi està jugant no baixar et pot fer mal.

No és gaire normal, no. Això indica que no és gens fàcil ser tot l'any segons, i dona més valor al que hem estat fent. Potser si hi hagués hagut un equip que hagués resistit el nostre ritme, nosaltres no l'hauríem abaixat i hauria estat una lluita cos a cos, com ens va passar fa dos anys amb l'Sporting. Però no tenir un rival que t'estigui trepitjant els talons es nota, encara que sigui de manera inconscient.

Pot ser. Potser tampoc t'esperes que el Llevant surti com ho va fer. I, vulguis o no, saps que passi el que passi estaràs com a mínim igual que la setmana passada amb una jornada menys. És evident que tothom surt a guanyar, però quan no t'estan pressionant tant pot passar que et facin ser pitjor del que ets.

Sí, és clar. La pressió típica d'un partit gran, en què tots dos equips s'hi juguen força. Però nosaltres tenim a favor que venim d'una experiència prèvia, tenim l'afició al costat i volem tancar-ho. En tenim moltes ganes, i això ho veurem dissabte, que ens menjarem la pilota.

Al vestidor, hi ha molt més nivell que fa dos anys, molta més igualtat entre els jugadors, molta més competència. Les diferències són mínimes, i qui surt compleix. Potser fa dos anys hi havia 12-14 jugadors que jugaven i la resta estaven una mica més fora. Aquest any hi ha molta igualtat quant a minuts, quant a gols, etc. Això es reflecteix en els bons resultats i el bon rendiment de l'equip.

Soc afortunat de poder tenir la revenja i poder tancar el que es va quedar aquí. Cifu, Ramalho i jo, que hem tornat, a més dels que es van quedar, tenim la sort de poder refer-nos d'allò. Esperem poder celebrar-ho i que aquella experiència quedi en una anècdota.

De dubtes, sempre en pots tenir algun. Però vaig parlar amb Quique Cárcel, amb Pablo Machín, i teníem clar que l'objectiu era pujar a primera divisió. Per això vaig tornar. No vaig venir per fitxar per dos anys i estar tranquil a segona. Soc un jugador ambiciós i vull aconseguir el somni de jugar a primera divisió. Per a mi, és un repte des de petit. I per això vaig venir aquí.

Sí, quant a mèrits, segur. Però en futbol no sempre t'endús el que et mereixes. Quan és el teu moment, t'arriba. I per això tampoc t'has d'agafar a aquestes opinions. Jo sí que tinc clar que ens ho mereixem, per haver estat tres anys treballant i haver quedat molt a prop d'aconseguir-ho. Aquest és l'any del Girona, l'any que es pujarà.

Bé, veurem primer què fa divendres el Getafe. Jo continuo pensant que, sense veure el resultat dels altres, guanyar dissabte serà definitiu per a nosaltres. Serà el partit. El partit de l'any.

Em va costar agafar el ritme i la forma al principi, per l'any en blanc que havia passat al Japó. Quan més bé em trobava, vaig tenir la desgràcia de la lesió, d'un mes i mig. I crec que a partir del gener he estat més jo. He marcat set gols des del parèntesi de Nadal i espero poder continuar aquesta línia.

El mister sap que si estic bé sempre podrà treure coses de mi. Si estic en bona forma i tinc confiança, crec que l'equip se'n pot beneficiar.

Jo acabo els partits amb més hòsties rebudes de les que propino. Això segur. Al cap i a la fi, és una qüestió de posar-hi ous. Si no hi poses el que hi has de posar, se't mengen. Hi ha animals de defenses que a la mínima t'estan pegant. El que passa és que hi ha gent que no ho veu i només mira els gols. El treball dels davanters a vegades és poc gratificant, sense una recompensa directa clara, però que beneficia l'equip. Es tracta d'això, de barallar-te amb els defenses.

Sí, és clar. Longo està en una bona ratxa. Sembla que no hi és i marca. Crec que és un davanter més rematador que jo; a l'àrea es desenvolupa una mica més bé. Jo soc més de moure'm, de caure cap a diferents zones. Entre tots dos ens donem suport i mirem de marcar com més gols millor per beneficiar l'equip.

Hi ha vegades que el partit demana un punta. Jo, particularment, sempre m'he trobat millor amb dos puntes, perquè un de sol sempre se sent més aïllat. Sobretot a fora, si les pilotes cauen amb comptagotes. A vegades és més agraït jugar amb dos puntes per sentir-te més ajudat quant a rendiment propi, però si l'entrenador considera que hi ha d'haver un sol punta per qualsevol altre aspecte tàctic, es respecta i es treballa igual.

És un partit per guanyar-lo i crec que el mister voldrà utilitzar tots els recursos ofensius. Però tampoc s'ha de donar per fet. Fins dissabte no se sabrà, però si hagués d'apostar, diria que sí que jugarem amb dos puntes.

Estic còmode, a gust, és un equip que em respecta, hi ha una afició que també em respecta i hi he ofert un rendiment òptim. I crec que és l'equip idoni per a mi per jugar a primera divisió. Per tot plegat, sempre he volgut estar aquí. I crec que és mutu, tant per al club com per a l'afició. Hi pot haver moments millors i pitjors, però el respecte sempre ha imperat.

És clar. Per a mi, és un últim tren. És la meva oportunitat per jugar a primera, i per això donaré tot el que tinc per aconseguir-ho. Volem passar a la història com el primer equip que ha aconseguit dur el Girona a primera. I l'any que ve, nous reptes pels quals s'haurà de lluitar d'una altra manera.

Sempre he dit que això no és una cosa d'ara. És un projecte que ve de fa tres anys, amb jugadors que hi van posar el seu gra de sorra, encara que no surtin a la foto. Entre tots, s'aconseguirà.

Espero que sigui aquesta setmana. Si guanyem aquesta setmana, crec que ja estarà fet, encara que no sigui matemàtic. És qüestió de dies.

Si s'ha de parlar en català, ho faré, ja em prepararé algun discurs. Tinc alguna cosa pensada per si pugem; ja sorprendré.