Fa quatre partits que Cifu ha recuperat el protagonisme que havia perdut en els últims mesos. La lesió de Coris i la sanció de tres partits de Maffeo l’han tornat a dur a un primer pla i en les quatre últimes jornades ha jugat una barbaritat de minuts més (280) que en les dotze anteriors (només 13 minuts a Oviedo, en un partit que ja estava decidit, 2-0). Demà torna a entrar en les apostes per ser a l’onze després dels problemes físics de Maffeo. “Tinc il·lusió per jugar i ajudar des de la gespa. Però ara no és el moment de personalismes i tothom ha de sumar, ja sigui des de dins el camp, des de la banqueta o des de fora”, destaca el carriler.

Cifu, que va ser peça principal en la temporada dels 82 punts, veu poques similituds amb la situació de l’equip de fa dos anys. “Aleshores no teníem marge d’error. Cada partit era una final. O guanyàvem o ens despenjàvem. Ara tenim un coixí que no és garantia de res, però sí que ens dona un cert marge.” També indica que tant el club com la plantilla han crescut emocionalment. “Som més madurs. Això ens ha d’ajudar a gestionar aquest avantatge.”