Quan el Reus avisava, últimament, que malgrat tenir la permanència segellada volia mantenir el nivell competitiu fins al final, no eren només paraules per quedar bé. L’equip de Natxo González ho va demostrar ahir contra el Valladolid, un equip en dinàmica positiva i en plena lluita per disputar la fase d’ascens. Els castellans es van veure aclaparats per un Reus que va fer una primera part per emmarcar, amb gols sensacionals de Vitor (20’) i Benito (23’), i que va mostrar el rigor defensiu habitual en la segona. El tercer triomf seguit davant l’afició, del qual es va acomiadar ahir de la millor manera, i el segon per més d’un gol de diferència, situa el Reus novè.

Vitor al comandament, Folch vigilant-li les espatlles, Haro i Carbia dinàmics entre línies, i Miramón i Benito, profunds des dels laterals. El pla d’atac del Reus va funcionar a les mil meravelles des del principi i va sorprendre un Valladolid que probablement no esperava un rival, que no s’hi jugava res, amb tanta convicció. En la primera meitat, el Reus va fer una exhibició de joc de combinació i de verticalitat precisa, però va trobar els gols en dos grans xuts: una falta magistralment llançada per Vitor i una canonada des de 30 metres de Benito després del rebuig en un córner. Les altres grans accions ofensives del Reus van portar el segell més habitual ahir: en la primera, passada en profunditat de Vitor, retall amb centrada de Benito i rematada de cap al travesser de Carbia (37’) i, en l’altra, pilota jugada des del darrere, assistència en llarg de Benito i gran control orientat d’Haro, que va xutar a un pam del pal dret de Becerra. El Valladolid anava de bòlit en defensa i amb prou feines tenia esma per atacar.

Com era previsible, el Valladolid hi va posar una marxa més després del descans i va començar la segona meitat dominant. Espinoza va estar a punt de marcar amb un xut massa creuat davant Badia (47’). Els visitants, però, es van anar diluint contra un Reus molt ben situat i que pràcticament no va tenir flancs en defensa. De fet, en la fase final del partit, va vorejar més el tercer gol local, sobretot en un xut de Vaz rebutjat per (88’). I, amb el xiulet final, un altra mostra d’alegria i de comunió entre jugadors i afició en un any en què tot són flors i violes per a un gran Reus.