Sí. Ho tenim pendent amb en Jordi [Guerrero], que s’ho coneix bé, però necessitarà companyia. I amb la colla d’amics pujarem a Montserrat. Jo caminant. Segur que altres ho faran amb bicicleta o funicular.

Hem de practicar amb l’exemple...

Em sembla que fins que no ens hi veiem i la tastem no en serem ben conscients. Sí que ara la felicitat és plena per tot el que ens ha costat. De mica en mica, ens ubicarem, ens centrarem i començarem a tocar de peus a terra.

Hi soc des de l’any de segona B. Primer amb col·laboracions esporàdiques [Raül Agné tenia Toni Masferrer de preparador físic]. I a partir de l’ascens a segona A em vaig incorporar plenament al primer equip, de preparador físic amb tots els entrenadors menys Raül, amb qui feia altres tasques.

No ho sé. Però quan t’anaves acostant a l’ascens ja anaves parlant amb la gent que ha tingut experiències a primera, analitzant el prototip de jugador que hi ha... Jo no crec que la planificació variï gaire, però caldrà afinar coses, evidentment. On crec que hi haurà diferències importants serà entre els equips que juguen competició europea i els que no. Procurarem acumular la major informació per intentar equivocar-nos el mínim possible.

Sí. Podem tenir dos partits en quatre dies [dilluns i divendres] o dos partits en deu dies [divendres i dilluns]. Ens hi haurem d’adaptar.

Les últimes setmanes han costat molt. A tots els equips, però a nosaltres se’ns afegia un punt d’angoixa i de pressió per voler-ho tancar aviat. I els precedents que tots sabem que hem patit, tampoc ajudaven. Però també durant el tram central de la lliga ens vam guanyar aquest coixí que ens ha servit per pujar.

Aquest grup perdurarà sempre amb lletres d’or a la història de l’entitat. I això és el que hem de valorar. Que ningú no dubti que l’harmonia i la família que hem format des de fa anys és el que ens ha portat fins aquí.

Si el grup s’escriu amb lletres d’or, a les lletres de Pablo Machín hi haurem d’afegir algun diamant. Ell ha estat el pal de paller. Va agafar l’equip amb una situació agònica i l’ha aconseguit aixecar cada vegada després de caure. I el seu sistema, que ell i en Jordi han anat evolucionant, ha estat aire fresc i un dels elements identificatius i clau.