Una vida a primera

Gorka Iraizoz va tenir la possibilitat de tornar a l’Espanyol, que s’havia fixat el seu retorn, però l’embolic amb la sortida de Roberto i la incertesa amb Pau López ho van refredar. A l’Espanyol, el navarrès hi havia arribat el 2002 per competir amb el filial, a segona B. Una cessió a l’Eibar (2004/05) va ser molt productiva, perquè va oferir un rendiment òptim a segona A i es va guanyar el salt al primer equip de l’Espanyol. L’estiu del 2007, l’Athletic va decidir recuperar-lo –ja havia jugat al seu segon filial– a canvi de més de 4 milions d’euros. I a San Mamés, va viure la seva plenitud. A partir de la temporada 2008/09, es va convertir en el porter titular i va superar la trentena de partits jugats. Va ser sempre intocable, de fet, fins a aquesta última temporada, en què Ernesto Valverde havia anat alternant la seva titularitat amb la de l’exporter del Valladolid Kepa Arrizabalaga, que ha acabat jugant més partits. Gorka, el tercer porter amb més partits jugats a l’Athletic, després de José Ángel Iribar i Carmelo Cedrún, acumula més de 30.000 minuts d’experiència a primera divisió, entre l’Espanyol (23 partits de lliga) i el conjunt basc (315). Fa poc més d’un mes, es va emocionar en una roda de premsa de comiat a Lezama, acompanyat pel president, tota la plantilla, el cos tècnic i la família.

Un cop tallada la titularitat aquesta última temporada, Iraizoz aspira a ser un dels referents en un dels equips nouvinguts a la màxima categoria. Amb 36 anys, el porter té corda i s’ha compromès amb el club de Montilivi per dues temporades. Per al Girona, la gran experiència en la màxima categoria, i a més en una posició tan específica com la porteria, és un aval molt significatiu.

El joc de la porteria

Iraizoz tindrà segur com a company a la porteria Yassine Bounou, un dels vuit jugadors amb contracte que té garantida la continuïtat, segons va reconèixer ahir el director esportiu. Menys clara és la situació de René Román. El gadità també té contracte, però només tindria lloc si el club decidís tenir tres porters en nòmina per a la primera plantilla. I ni així seria segur. El Peralada lluita per pujar a segona B, i si assoleix l’èxit, és probable que el club prefereixi tenir com a tercer porter del primer equip un de jove que competeixi regularment a segona B. “Encara no sabem què passarà amb el Peralada, i això pot canviar una mica la manera de pensar, perquè també volem saber el nombre de fitxes que necessitem. Avui dia, és difícil encara definir una fotografia clara”, admetia Cárcel.