Felipe Sanchón Huerta (Barcelona, 8-4-1982) va posar punt final a la seva trajectòria com a futbolista del Girona. Enrere deixa 186 partits entre lliga i play-off, repartits en tres etapes i dues categories (39 a tercera divisió i 147 a segona A). I, poca broma, 56 gols (21 a tercera i 35 a segona B), cosa que l’acredita com un dels principals artillers en els 87 anys d’història del club.

El destí ha volgut que Felipe marqués en el seu primer i últim partit amb el Girona. Ho va fer al camp del Prat, el 4 de setembre del 2005 (1-2) i ho va tornar a fer dotze anys després al Nuevo Arcángel de Còrdova, l’11 de juny del 2017. “Els millors anys de la meva vida han estat amb aquesta samarreta, que he dut amb molt d’orgull”, va comentar ahir Felipe, visiblement emocionat. A la sala de premsa de Montilivi, que es va omplir com poques vegades, hi havia els seus pares, la seva dona i el seu fill, Joel. També molts companys (Eloi, Granell, Pere Pons, Portu, Aday, Rubén Alcaraz i Richy), el cos tècnic gairebé al complet, el delegat Javier Galiano... “Vull donar gràcies al club per deixar-me acomiadar. I a la meva família i amics perquè m’han ajudat a aixecar-me cada vegada que he caigut. I a Quique [Cárcel] per donar-me la possibilitat d’arribar fins aquí i de viure el somni de l’ascens. Si no hagués confiat en mi des del primer dia, jo no seria aquí”, va comentar el futbolista barceloní, que tot i tenir ja 35 anys no té cap intenció de penjar les botes. “Amb sento amb ganes i amb forces.” Felipe ja no tornarà al Girona com a jugador, tot i que espera poder-ho fer en un futur fent altres tasques. “Tant de bo això no sigui un adeu sinó un fins aviat. Sé que em toca marxar en el millor moment de la història del club, però també estic molt orgullós d’haver-hi pogut contribuir”, va comentar el jugador, visiblement emocionat des del minut 1 i que va ser fortament ovacionat pels presents després de la seva intervenció.

El president, Delfí Geli, li va agrair la seva dedicació i generositat. “Girona és casa teva.” Quique Cárcel, si fa o no fa el mateix. “Va ser la primera persona que vaig trucar quan vaig venir aquí perquè m’ajudés a arrencar el projecte”, recorda.