2a divisió FEF

futbol

barça b

El filial de la metamorfosi

El Barça B torna a la segona divisió A dues temporades després de perdre la categoria rematant una eliminatòria ben encarrilada des de l’anada (1-4)

Els blaugrana, que ahir no van patir, han demostrat al llarg de tot el curs una alta capacitat de mimetisme en una categoria exigent fins al final

BARÇA B 0 RACING 0 MENTALITAT

BARCELONA B:Suárez; Palencia, Marlon, Martínez (Abel Ruiz, 80’), Cucurella; Sarsanedas, Aleñá, Gumbau; Alfaro, Romera (Xemi, 71’) i Cardona (Borja López, 87’). RACING DE SANTANDER:Crespo; Gándara, Samuel, Santamaría (César Díaz, 46’), Julen; Granero, Beobide (Sergio Ruiz, 69’), Álvaro Peña; Santi Jara (Carlos Álvarez, 46’), Héber i Dani Aquino. L’empenta del Racing en el segon temps va durar només quinze minuts RESULTAT EN L’ANADA:1-4ÀRBITRE:Hernández Maeso (Comitè extremeny).T.G.:als locals Gumbau, Sarsanedas i Suárez; als visitants Álvaro Peña, Beobide i Granero.PÚBLIC:8.101 espectadors al Miniestadi, mig miler dels quals eren del Racing.

No hi ha cap altra manera d’aconseguir l’ascens. Al llarg de la temporada el Barça B no ha estat un equip abassegador, de domini impactant i demolició a través de la pilota. El món ideal, aquell que gairebé només es veu des del Camp Nou, demana que la formació sigui respectant l’únic manament blaugrana: la possessió. Però la segona B és una altra cosa. És el món real. Allà hi cap de tot. És dominar les àrees, és joc directe en una capsa de llumins, amuntegar-se, de vegades, a prop del porter, o aprofitar la pilota aturada. També són hores i hores de possessió de pilota quan el rival no la vol, que és molt sovint. I tot es resumeix a competir. Que te’n clavin tres a casa i, set dies després, tornar a a la guerra amb l’obligació de guanyar. I el Barça B ha excel·lit en tot això. Adaptant-se a cada moment, l’equip de Gerard López ha pujat de categoria, no sense dificultats. Amb jugadors de poc recorregut formatiu, amb un gran equip gràcies a un pressupost sense límit però també alimentant joves promeses que han conduït amb mestria l’ascens. La tornada a segona A abans de l’anada de la darrera eliminatòria semblava obligatòria, però el dia a dia ha ensenyat que els joves blaugrana s’han adaptat a la perfecció a cada moment, amb el premi final. No hi ha cap altra manera d’aconseguir l’ascens.

Ahir, el filial va solucionar el tràmit més fàcil de la temporada perquè la renda que portava d’El Sardinero (1-4) va anar desactivant el Racing, superat a cada minut que passava. El gran resultat de l’anada demanava cert control i Gerard López no va tenir cap altre remei que optar per Sarsanedas per substituir Fali, sancionat. La resta de l’onze, calcat respecte al de l’anada, incloent-hi l’opció de Cardona com a extrem esquerre acompanyant Romera, situat en la punta. Els locals van aprofitar bé aquests dos flancs perquè l’alineació de Sarsanedas va servir perquè l’equip tingués molt la pilota i trobés sortida sempre a l’intent de pressió del Racing, que amb un 4-3-3 volia un un contra un a totes les zones. Quan el Barça les veia negres per sortir d’aquesta pressió, aleshores apel·lava a la picaresca i l’entrega de Cardona, que, mitjançant una pilota llarga, guanyava tots els duels per dalt al jove lateral Gándara.

Sense pressió

D’aquesta manera, el Racing no va fer ni pessigolles en els primers minuts de joc i la primera arribada va ser de Cucurella per la banda esquerra, sense que la seva centrada arribés a bon port. El públic –menys de l’esperat– aplaudia sempre que l’equip decidia portar la pilota a zones en què el perill de contraatac del rival es reduïa, però l’equip demanava la victòria, com si tingués un 0-0 en el marcador global, com si res no hagués passat a El Sardinero. És per això que el primer xut del partit també va ser dels locals, per mitjà d’Aleñá en una semivolea (21’) arran d’un córner servit per Gumbau. Poc després, Romera, des de la frontal de l’àrea, va connectar un xut alimentat per una segona jugada de Cardona que va marxar desviat per ben poc, amb dubtes sobre si el porter Crespo havia intervingut en l’acció.

Els únics dubtes que va tenir el Barça B, mancat d’un recuperador en el mig del camp, arribaven quan el Racing guanyava duels individuals i la pilota rondava l’àrea. Allà, la defensa no estava gaire segura i Héber Pena podria haver provocat un penal si hagués estat més convençut de la seva conducció, ja que tenia Palencia a terra. Granero va protagonitzar el primer xut del Racing (30’) en una mitja volta que va sortir a prop del pal i l’extrem Santi Jara també ho va provar de lluny (40’) sense conseqüències. Però ni aquestes tres jugades puntuals van fer desviar el Barça del seu camí i, dominant la pilota i el partit, va arribar a la mitja part amb empat en el marcador. Després d’una llarga temporada, la feina gairebé ja estava feta; només quedaven 45 minuts.

Amb la possessió

En el descans, el Racing va replantejar el seu dibuix i, sense Abdón Prats (14 gols) per sanció, va decidir posar dos puntes amb l’entrada de Carlos Álvarez, mantenint, també, tres homes en la mitjapunta. Els primers instants, de pura empenta dels cantàbrics, van ser per als visitants, tot i que de nou el Barça va tenir la primera oportunitat, aquesta molt clara, d’Alfaro, que no va poder rematar una passada franca de Romera a la frontal de l’àrea petita (50’). Els locals també en van tenir una segona, en un lliure directe de Gumbau desviat. El Racing continuava collant en els instants inicials i va trepitjar el amb perill l’àrea rival com mai, fins al punt de tenir l’oportunitat més clara del partit, en un xut dins l’àrea de Gándara desviat per Suárez. Però el Barça B es va adonar que, si tenien la pilota, el Racing no era res més que una joguina, i va recuperar el control de la possessió, mitjançant un genial Aleñá, alliberat de marcatge. Fins i tot, Alfaro va poder marcar en un xut des de la frontal que semblava desviat per Crespo.

El temps i la possessió de la pilota van anar debilitant cada vegada més el Racing. Aleshores el partit va quedar perquè Gerard mogués la debilitada banqueta –entre lesions i absències perennes– protegint els jugadors més tocats físicament. I tot plegat va acabar resultant un compte enrere fins que l’àrbitre va xiular, l’afició va envair el camp i gairebé tothom ho va celebrar.

NO HI HA PERILL

El Barça B va controlar en tot moment el partit a partir del joc de possessió

CELEBRACIÓ

El partit va acabar sent un compte enrere fins a la invasió de camp de l’afició

ELS VESTIDORS

Després de perdre contra la Cultural ens hem aixecat i hem demostrat que som un gran equip
Carles Aleñà
migcampista del barça B
Molt feliç per tots els companys. Hem aconseguit reunir una gran família i això s’ha notat
Dani Romera
davanter del barça b
Ha estat molt dur. Pot semblar que havent guanyat la lliga i amb aquesta eliminatòria ha estat fàcil però hem hagut de treballar molt
Aquest grup ha estat unit des del primer dia i això ens ha portat a l’èxit de l’ascens a segona A
Ferran Sarsanedas
migcampista del barça b
Hem fet un partit molt seriós, controlant els temps del partit en tot moment
Marc Cardona
davanter del barça b
Ara toca gaudir de la segona A. Sabem que costa molt pujar però hem complert l’objectiu
Gerard Gumbau
migcampista del barça b
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)