Futbol.CAT Girona

PABLO MAFFEO

CARRILER DRET DEL MANCHESTER CITY

“Vull ser al primer entrenament”

“L’objectiu és acumular més minuts, rodatge en l’alta competició i estar al costat de la meva gent“

“Si jugues, ets feliç i et diverteixes fent el que fas, tot va millor”

No m’esperava evolucionar tant en el carril com ho ha aconseguit fer Pablo Machín amb mi; era una posició nova
Amb l’ascens vam aconseguir una cosa molt bonica que segur que tots recordarem sempre; vam fer història
No està tancat, però gairebé segur que dilluns començaré a entrenar-me amb el Girona; estic entusiasmat!
No serem els millors jugadors de primera divisió, ho tenim clar, però no hi pot haver un vestidor millor que el nostre

Amb només 20 anys i encara amb molt recorregut en el món del futbol, Pablo Maffeo ja és un ídol per a tots els nens del Campus Media Base, que van rebre un dels herois de l’ascens del Girona amb alegria i eufòria, i és que el català va compartir la tarda amb els joves futbolistes a les instal·lacions del Montanyà. El carriler dret de Sant Joan Despí tornarà a vestir la samarreta blanc-i-vermella el curs 2017/18 en qualitat de cedit pel Manchester City, un acord que s’ha de fer públic en les properes hores i que no hauria d’impedir al jove jugador posar-se des del primer dia a les ordres del tècnic de Gómara, Pablo Machín, que per tercera temporada consecutiva disposarà dels serveis del defensa.

Després que hagi passat un mes i mig des que va aconseguir l’ascens a primera divisió amb el Girona, encara eufòric i amb l’alegria al cos?
I tant que sí! Vam aconseguir una cosa molt bonica que segur que tots recordarem sempre. Vam fer història i a mi, personalment és el millor que m’ha passat futbolísticament i professional.
Sobretot, la sensació és que han fet història amb el Girona?
El club mai havia pujat a primera i feia temps que el Girona intentava pujar però sempre li havia sortit creu. L’any passat em va tocar a mi viure l’experiència negativa de veure com l’ascens s’escapava en el darrer i decisiu partit contra l’Osasuna a l’estadi de Montilivi. Aquest curs per fi s’ha fet realitat el somni de tots i ens hem tret l’espina clavada. Això ens ha fet feliços.
Al desembre va arribar a al club per segona vegada en forma de cessió però ja amb l’equip ben posicionat?
Vaig arribar amb la idea de pujar a primera i, sobretot, acumular minuts i experiència. L’entrenador ja em coneixia i jo a l’equip i al sistema, sempre m’he sentit bé a Girona. Per sort va sortir tot bé i estic encantat de com va anar la darrera cessió a tots els nivells.
De fet, arriba durant l’aturada nadalenca de la competició i ja en el primer partit de la represa, Machín el situa en l’onze inicial a La Romareda.
Va ser important jugar ja d’entrada. L’any anterior em va tocar esperar molt per integrar-me. El mister ho va tenir clar, em va tornar a trucar i ja va confiar en mi de seguida. En el primer partit em va posar de titular a Saragossa i, a més, vam guanyar. Ja li he dit que li estic molt agraït a ell, al cos tècnic, a la directiva i als meus companys haver-me donat suport i en tot allò que m’ha fet falta.
Els seus números són catorze partits jugats, 1.106 minuts de joc i una diana al Nou Estadi. Content?
En l’aspecte personal, més que content. L’única pega que intentaria rectificar és l’expulsió a Tenerife i el meu posterior acte. Són errors que es cometen però n’haig d’aprendre molt. Va ser una desgràcia per a mi, em va impedir agafar minuts i ajudar l’equip en un moment en què em necessitaven. Estic segur que no tornarà a passar.
La temporada passada va poder gaudir d’experiències fantàstiques. A l’estiu va poder fer la pretemporada amb el Manchester City a les ordres de Guardiola, i posteriorment l’ascens a primera amb el Girona.
Evidentment. La temporada passada va ser brutal i increïble per a mi. Vaig poder participar en la pretemporada del primer equip del Manchester City a les ordres de Pep Guardiola, em va donar tres partits en sis mesos i crec que els vaig aprofitar per seguir creixent com a futbolista. En arribar a Girona vaig mantenir el nivell de confiança i de rendiment, a més, en atac les coses em sortien bé i marcar al Nou Estadi en el meu darrer partit va ser com tancar el cercle d’una campanya fantàstica.
I ara què? Acabant les vacances amb el cap a Manchester o a Girona? Està citat per algun dels dos clubs?
Dilluns en principi estaré a Girona. No està tancat, però gairebé segur que dilluns començaré a entrenar-me amb el Girona. Aquest és el meu desig i estic entusiasmat. Quan vaig saber que el Girona em volia de nou vaig dir al meu representant que deixés de mirar altres coses. Per mi el més important és estar bé, tenir la confiança del tècnic que ja em coneix, dels companys que ja conec i rebre els nous amb els braços oberts com van fer amb mi i esperar complir els objectius tant en l’aspecte col·lectiu com en el personal. Només tinc vint anys i vull continuar creixent. Espero que em quedin encara moltes coses per viure i experimentar.
La fórmula tornarà a ser cessió. Però la diferència amb les altres dues és que farà la pretemporada i la competició oficial a les ordres de Pablo Machín.
Fer tota una pretemporada i el curs sencer a Girona m’anirà també molt bé. El que vull ara és acumular més minuts, rodatge a l’alta competició i estar feliç i content. Estic al costat de la meva gent i això ajuda molt. Vull ser al primer entrenament i començar a competir.
Només té vint anys i aquest curs podrà jugar a primera divisió. La trajectòria que manté és contínuament ascendent.
És un altre pas important per a mi. La primera divisió és un altre nivell de futbol. A segona divisió hi ha qualitat però a primera és un altre món. Ens tocarà patir a tots els nivells però ens hem de fer la idea que ara va de debò i que ens hi juguem moltes coses. Ens hem de posar seriosos, però això no vol dir que no puguem gaudir dels estadis i rivals de la categoria.
Se’l veu gaudint a la posició de carriler. Té molt de terreny per cobrir però es diverteix atacant. És així?
Molt. Si jugues, ets feliç i et diverteixes fent el que fas, tot va millor. Si la dinàmica, a més, és bona i el nivell de confiança alt et surt tot més bé. No m’esperava evolucionar tant en el carril com ho ha aconseguit Pablo Machín amb mi. Era una posició nova però en el futbol mai se sap on acabaràs jugant, t’has d’adaptar constantment.
Què té el Girona que l’ha enganxat tant?
Des del primer dia que vaig arribar el vestidor és una pinya. Això mai s’ha de perdre perquè és el que ens fa més forts. No serem els millors jugadors de primera, ho tenim clar, però no hi pot haver un vestidor millor que el nostre en cap equip més.
Imagino que segueix les evolucions dels fitxatges de l’equip.
Sí que he anat seguint i informant-me de tot. Els dono la benvinguda i els ofereixo tot el suport esportiu i personal que necessitin, ja que els inicis mai són fàcils independentment de l’edat que tinguis i l’experiència que portis a l’esquena. A José Aurelio Suárez el conec. Ell estava en el Barça i jo a l’Espanyol i anàvem junts a col·legi. Hi tinc bona relació. Als altres encantat que vinguin al Girona i espero estar amb ells i compartir un any d’èxits per a tots.
El pitjor, les baixes que es van confirmant, no?
El futbol és així però també et dona amistats per a tota la vida. Em sap greu pels companys que han hagut de marxar, en especial Felipe Sanchón i Rubén Alcaraz, que eren amb qui tenia més contacte dins de la plantilla. Seguiré parlant amb ells. Estic tranquil ja que sé que tornarem a ajuntar-nos. Els desitjo tota la sort del món allà on juguin i els dono les gràcies per tot el que han fet per mi.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.