La preparació i les òptimes instal·lacions per als jugadors són una de les prioritats per a la majoria de clubs que competeixen en les màximes categories. La construcció d’una ciutat esportiva pròpia com a centre de les operacions esportives i institucionals es converteix per a les entitats en una necessitat per tal de garantir el bon funcionament de cada una de les àrees del club, del primer equip i, com no, de tot el futbol formatiu disponible. Al Girona, acabat de pujar a primera, és l’únic club que en el dia d’avui no disposa d’un projecte sòlid, clar i abastable per dur a terme un pla d’acció per fer el pas qualitatiu buscat des de fa temps per l’entitat de Montilivi. Els gironins estan treballant des de fa setmanes en la recerca de terrenys per fer viable el projecte, però de moment s’han de conformar a readaptar camps de les contrades com el de Riudarenes, que serà d’ús exclusiu del club, o els terrenys propers al PGA de Caldes, on es preveu la construcció de dos camps de gespa natural de dimensions semblants a les de Montilivi i un edifici adjunt.

En una situació semblant, però amb matisos, s’hi troben l’Eibar i el Celta. Els dos clubs s’han d’entrenar en camps provisionals que no són de la seva propietat –els bascos, a les instal·lacions d’Atxabalpe a Arrassate-Mondragón, a uns 20 quilòmetres d’Ipurua, i els gallecs, a A Madroa i el municipal de Barreiro, de Vigo–, però estan pendents de poder executar el projecte de ciutat esportiva. A falta de terrenys a les dues localitats, les dues entitats no descarten marxar a la rodalia per concretar els seus desitjos, ara necessitats.