Una transició tranquil·la
1a catalana. El Júpiter comença una nova etapa amb Alberto Fernández al capdavant després de tancar-ne una de vuit anys amb Juanjo García. La filosofia del club es manté, però, intacta
Aires de canvi a la Verneda. Després de vuit temporades amb Juanjo García al capdavant –que aviat és dit–, el Júpiter va començar fa un parell de setmanes una nova etapa amb Alberto Fernández. Amb l’objectiu de tornar aviat a tercera després d’haver-ne baixat el juny passat, Fernández inaugura el seu projecte amb la tranquil·litat de saber-se en un equip en què podrà treballar amb tranquil·litat.
“Diu molt del club que un entrenador aguanti tants anys; tant en els bons com en els mals moments van confiar en el Juanjo”, afirma el nou tècnic, que es mostra “il·lusionat” després d’una temporada sense entrenar –tret d’un breu període d’interinatge al Rubí–. “El Júpiter és un club històric i amb estructura i organització de tercera. Amb tranquil·litat i sense voler anar més ràpid del que toca, hem de ser capaços de formar un bon equip i ser competitius”, manifesta.
Acostumats a la voràgine que comporta pujar i baixar de categoria –quatre ascensos i dos descensos en els darrers vuit anys–, a la Verneda no sembla que el descens a primera catalana hagi provocat cap canvi de rumb. Ha arribat un nou tècnic –Juanjo García va anunciar la seva marxa abans de confirmar-se el descens– i la plantilla ha experimentat una renovació gairebé completa –fins a deu jugadors del curs passat han fitxat per equips de tercera–, però la filosofia continua sent la mateixa. “La teoria diu que hem d’intentar pujar, però em sembla precipitat parlar d’això ara. Hem d’anar pas a pas i a veure com evoluciona l’equip; nosaltres no renunciarem a res”, explica el tècnic, que es mostra content amb la plantilla mentre espera algun reforç més. “Ens falten un parell d’homes, sobretot un golejador, que és el més difícil de trobar”, diu Fernández, conscient d’un dels principals mals que van provocar el descens del Júpiter l’any passat.