No serà un aterratge suau a primera divisió. Ara mateix, tot va contra rellotge en el Girona FC. L’estadi està de potes enlaire, amb un contingent de treballadors que fan reformes de tot tipus al rebedor, un altre que munta la macroestructura a la grada per guanyar 4.000 seients i els de Royalverd enllestint la col·locació d’una catifa híbrida d’última generació perquè s’hi pugui jugar a futbol com els àngels. La plantilla també està a mig fer, però la realitat és que l’equip va més endarrerit que les obres de Montilivi. Han d’arribar peces que han de ser clau en l’engranatge i que no estan ni demanades. I no es tracta de recanvis convencionals, sinó que són futbolistes que, quan arribin, s’hauran d’adaptar a un sistema de joc peculiar i diferent al de la majoria de rivals. Això vol temps i el Girona no en té. Machín necessitaria aturar el rellotge, un impossible. I ja només falten tretze dies perquè aparegui per l’estadi l’Atlético de Madrid, un dels equips més competitius del món. Feinada és poc.

L’equip va posar ahir punt final a una setmana de tres partits que hauria estat molt més productiva si el tècnic hagués pogut disposar de tota la plantilla. Però entre els que han d’arribar i els que no han pogut jugar per lesió, Machín ha perdut la possibilitat de fer unes vuit o nou rotacions. Les ha hagut de fer amb jugadors del Peralada, que durant el curs vestiran de verd-i-blanc i jugaran a segona B i no pas a primera. Dels duels contra el Brighton, el Barça B i el Getafe, el denominador comú és que el Girona està lluny de la versió que estarà obligat a oferir quan es trobi entre la crême de la crême.

Ahir va tocar jugar sobre el pitjor escenari possible, perquè tot i que el Ciudad de Puertollano fa patxoca (7.000 aficionats, que ahir no van omplir ni un 5% de les cadires), el terreny de joc, amb algunes clapes de sorra molt cridaneres i terriblement irregular, va deixar molt a desitjar. Per no parlar dels 40 graus de temperatura –semblava un forn– que a les set de la tarda va situar els jugadors al límit de l’extenuació física.

Machín va sortir amb l’onze que va acabar el duel del dia abans a la ciutat esportiva Joan Gamper, i es va tornar a veure un Girona encara molt lluny del que ha de ser i serà. Però tampoc el Getafe està per llançar coets. Bernardo va relegar Alcalá a la dreta de l’eix i Kiko Olivas va jugar a l’esquerra. L’engranatge defensiu va funcionar perquè el Getafe no va crear perill fins a les acaballes de la primera part i només va fer pessigolles a pilota aturada: Bruno va rematar una falta de Fajr i Iraizoz es va lluir (44’) i en el posterior servei de cantonada, la volea de Fajr es va perdre a un pam del pal dret de la porteria gironina. En atac, el Girona també va fer molt poca cosa. Marlos i Stuani, que de moment han sumat ben poc, no van aprofitar la bona visió dins l’àrea de Borja García (27’) i Aday va enviar a fora amb tota la porteria per a ell una magnífica assistència del mateix Borja García (32’), que ahir va brillar més que Douglas i Aleix Garcia.

Tot va continuar sense gaire història després de la represa. Del Girona, qui més es va acostar al gol va ser Maffeo (55’ i 57’) i del Getafe, Jorge Molina, que va topar amb Iraizoz (57’). A l’hora de partit, Pablo Machín va canviar els deu jugadors de camp. L’enfrontament, però, va continuar tenint ben poca història, tot i que el Getafe va agafar una mica les regnes aprofitant que en la segona unitat que Machín va posar en dansa hi havia els cinc jugadors del Peralada. Un d’ells, el central Bambo, va cometre una greu errada en la sortida de la pilota i el japonès Gaku li va robar la cartera i va retratar Iraizoz amb una rematada plena de qualitat que va decidir el matx. Però aquestes errades, ahir intranscendents, en la lliga penalitzaran el que no està escrit.