Personalment, l’any passat va ser molt bo, però em vaig perdre la millor part. Espero que aquest any em respectin les lesions
Genís de Moner - barcelona
Després d’un primer any marcat per una lesió al turmell que va fer que es perdés el tram decisiu del curs, Andressa Alves viurà enguany la segona temporada vestida de blaugrana amb la il·lusió intacta i el desig de seguir creixent de bracet a un equip que s’està intentant guanyar un lloc entre l’elit europea. A gust a la capital catalana i adaptada totalment a la vida mediterrània, l’atacant brasilera es troba còmoda amb el futbol que practica el conjunt blaugrana, molt semblant al que jugava al seu Brasil natal. “Quan estava a França, al Montpeller, quan la Virginia [la balear Virginia Torrecilla] i jo ens posàvem a tocar la pilota, l’entrenador es tornava boig”, explica amb un somriure.
L’estiu ha anat bé per recarregar piles i per acabar de fer net de la lesió. L’any passat no va fer la pretemporada amb les companyes perquè estava amb la selecció jugant les olimpíades, però enguany ha pogut estar amb l’equip des del primer dia... Quines sensacions té?
Em trobo molt bé. Al final de la temporada passada vaig passar un moment dolent, però ara estic bé i em sento molt còmoda. Sí que és cert que a cap futbolista li agrada la pretemporada [riu], però és necessària per tornar a agafar el ritme...
Com valores el teu primer any al club? Potser les lesions no et van deixar brillar del tot...
No, no, la temporada passada va ser molt bona, vaig jugar molt fins que em vaig lesionar. Però sí que és cert que em vaig perdre el millor, el tram més divertit: les semifinals de la Champions, els últims partits de lliga i copa... però són coses que passen en el futbol. El que espero aquest curs és no lesionar-me. A més, tenim un nou entrenador i he de tornar a treballar al màxim per demostrar que em puc guanyar un lloc a l’equip titular.
Parlant del nou entrenador... Com van aquests primers dies amb Fran Sánchez al capdavant?
El Fran és molt bon entrenador. Parla molt amb les jugadores i atura els entrenaments sempre que cal per mostrar el que vol que fem.
Ahir es van incorporar les internacionals espanyoles i avui ho faran Line Røddik i Fabiana, però en aquest inici de pretemporada han compartit vestuari amb moltes de les noies joves del planter. Com les veu?
Intentem ajudar-les tant com podem, perquè jo també vaig tenir quinze anys i estava molt il·lusionada quan anava a entrenar-me amb les grans. De vegades es dispersen i les hem d’ajudar a centrar-se, però nosaltres intentem posar el nostre granet de sorra perquè algun dia puguin arribar al primer equip, perquè són molt bones.
Ara, però, amb la majoria de les jugadores que van jugar l’Europeu ja incorporades i amb la plantilla gairebé tancada, arriba l’hora de la veritat... Com veu la nova temporada?
Hem fet fitxatges molt bons. Tampoc les coneixia gaire d’abans, però Lieke Martens ha estat la millor jugadora de l’Eurocopa, Fabiana sí que la conec, perquè és amiga meva i és una jugadora molt bona i, pel que he pogut veure aquests dies, Andonova i Elise [Bussaglia] tenen molta qualitat. Crec que hem fet un equipàs i que aquest any gaudirem molt. La il·lusió és màxima.
I més després de dos anys –un en el seu cas– gairebé en blanc...
Sí. L’any passat la lliga se’ns va escapar al camp del Tenerife Sur, un partit en què, amb tots els respectes pel rival, no podíem perdre. Després vam acabar la temporada molt més cansades que l’Atlético, perquè nosaltres, a diferència d’elles, jugàvem la Champions League, i jugar cada diumenge i dimecres desgasta molt. Així que sí, la il·lusió aquest any ha de ser anar per la lliga i la copa i intentar arribar a la final de la Champions.
De moment s’han reforçat només amb futbolistes estrangeres, una tònica que va començar l’any passat amb jugadores com vostè. L’evolució és això?
Sí, amb jugadores de fora el nivell pujarà. I això segur que també serà molt positiu per al futbol espanyol i per a la selecció, perquè exigirà més a les futbolistes d’aquí. La lliga farà un salt de nivell qualitatiu segur.