Nàstic

LLUÍS CARRERAS

Tècnic DEL NÀSTIC

“Porto ADN Barça a dins, però busco l’equilibri”

Lluís Carreras enceta l’etapa al Nàstic incidint a trobar el punt entre joc atractiu i eficiència, entre atac i defensa

Content amb una plantilla versàtil i compromesa, té clar que a segona A els objectius es marquen dia a dia

El Nàstic i Lluís Carreras n’esperen molt, de la nova temporada. El club grana es vol consolidar en el futbol professional amb equilibri entre ambició i sentit comú i el tècnic maresmenc (Sant Pol de Mar, 1972), continuar el progrés iniciat en la fructífera etapa a Sabadell i que es va veure estancat en les aventures, més accidentades i complicades, de Mallorca i Saragossa. El present, però, és el projecte amb el Nàstic, que comença a caminar de manera oficial diumenge.

Com ha anat la pretemporada? Segons l’esperat?
Sí, molt bé, n’estic molt content. Amb predisposició màxima per part dels jugadors, tal com és d’esperar. Tothom ve amb les piles carregades, tothom vol agradar, tothom vol fer més del que ha de fer, però és millor aturar-los que punxar-los.
Suposo que l’equip no està encara al cent per cent, però està en el punt previst?
Està en el punt que ha d’estar en l’inici de temporada. Amb el dipòsit mig ple de benzina, anant-lo omplint. Segueix la lògica de les pretemporades que hem fet amb altres equips. No és el mateix afrontar un partit amistós que un de competició, però l’equip està a punt per competir 90 minuts.
Quins punts forts li veu ara mateix a l’equip?
El que més m’ha agradat és que ha sabut competir contra equips de diferent categoria, sense percebre que hi hagi diferència. Evidentment n’hi ha entre el Barça i el Vila-real i el Nàstic, és normal, però penso que hem sabut ser superiors a aquests equips defensant i a altres de menor categoria atacant. L’equilibri entre gols a favor i gols en contra, entre defensa i atac, ha estat coherent amb el nivell de la categoria dels rivals als quals ens hem enfrontat.
M’imagino que també hi ha mancances. On cal incidir més?
L’equip ha de ser més sòlid defensivament, més junt, tenim petites mancances a l’hora d’automatitzar el que volem, que és normal. Petites coses a corregir de cobertures, de vigilància...
L’últim a incorporar-se ha estat Uche. Serà un inconvenient que no hagi fet la pretemporada amb l’equip?
La pretemporada depèn molt dels jugadors. N’hi ha que necessiten set setmanes, n’hi ha que amb dos estan bé. N’hi ha de superprofessionals, com Uche, que es cuiden i gairebé no fan vacances perquè sempre s’estan preparant. Per tant, l’únic que li falta és entrar en la dinàmica del grup, del tècnic.
L’experiència la posen els que continuen. Jugadors com ara Perone, Molina, Tejera, Muñiz i Barreiro han de ser importants aquesta temporada?
Sí. L’important és que els jugadors tingui clar el rol que tenen. És important que l’entrenador faci veure al jugador aquest tipus de rol, i que ell s’hi senti còmode, a pesar que tots els jugadors volen disputar els 42 partits de lliga, i això és impossible.
La plantilla és molt versàtil, amb molts jugadors polivalents. Això ajuda a introduir variants tàctiques quan cal, no?
Sí, això és molt bo a l’hora de sorprendre el rival. Tot té un equilibri, hi ha d’haver un límit amb les variants tàctiques i els jugadors polivalents, no cal estar canviant sempre, perquè, si no, el jugador no sap on és, però sí aprofitar les característiques individuals, tàctiques, tècniques i físiques del futbolista per fer canvis de posició i que treguin el màxim rendiment.
El 4-3-3 serà la base o no es vol casar amb cap dibuix tàctic?
No hi crec. Crec a atacar i defensar en funció del rival i d’on estigui la pilota, i en col·locar bé els jugadors. Moltes vegades defensarem amb dos jugadors, perquè necessitarem anar a l’atac i d’altres ho farem amb sis. El 4-4-2, el 4-3-3, està molt bé per posar-ho al diari, però després les peces es mouen.
A Lluís Carreras sempre se l’ha identificat amb l’estil Barça.
I és un orgull. M’hi he criat, he passat per totes les categories del futbol formatiu i professional, vivint a la Masia. No hi he entrenat mai, però aquest ADN queda, el portes a dins. Ara bé, cal saber on ets, on vas, què tens, i no soc gens suïcida, m’adapto als jugadors que tinc, busco l’equilibri. Precisament, en la pretemporada ens hem caracteritzat per aquest equilibri, forts defensivament i amb gol.
La clau, per tant, és buscar l’equilibri entre eficiència i futbol atractiu, no?
Sí, entre defensa i atac. Al final tots volem guanyar, i per guanyar has de mantenir la porteria a zero. Les coses es comencen pels fonaments.
Vostè és un tècnic amb experiència, però amb molt futur. El Nàstic, un club històric, amb passat recent complicat però amb un present d’ambició. Ha costat poc unir els dos camins?
Sí, no ha costat gens. Quan ens vam posar en contacte ens vam entendre fàcilment. El passat recent, depèn de quan l’agafis, el de les dues últimes temporades és il·lusionant. Al final no es viu del passat, sí de la història, però futbolísticament l’ahir no compta, compta l’avui i el demà.
Com ha de ser el Nàstic perquè vostè se’n senti orgullós?
Preparem els partits durant la setmana, tenim un equip molt ampli de tècnics que ho estudiem tot, i m’agrada que en els partits això es vegi reflectit. M’agrada guanyar els partits, però fent les coses que hem entrenat durant la setmana.
La segona A és una categoria en què és complicat marcar-se objectius. Com s’afronta?
Ni tan sols partit a partit. És dia a dia. Els condicionants van marcant els objectius, canviant-los. L’objectiu és intentar guanyar tots els partits, saben que és difícil. Anem pel primer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)