Quart títol consecutiu –i vuitè en nou anys– per al Barça, que es va imposar en la final a l’Espanyol en un partit que va quedar gairebé resolt en el primer temps amb dos gols en dos minuts. Tot i això, les blanc-i-blaves van deixar una bona imatge i van aconseguir, durant bona part del duel, jugar de tu a tu contra un rival superior.

El partit no va servir per veure gaires cares noves –l’Espanyol va tenir problemes amb el transfer d’algunes jugadores i Fran Sánchez va donar descans a les internacionals que es van incorporar més tard–, però sí per començar a intuir les línies mestres dels dos equips, que enguany estrenen tècnic. Sorprenent la proposta d’un Espanyol atrevit en la sortida de la pilota, que va aconseguir en molts moments treure-li al conjunt blaugrana. Tot i això, el Barça dominava, còmode en la pressió i mostrant la seva major qualitat quan aconseguia recuperar la possessió. La primera gran ocasió, però, va caure del costat blanc-i-blau, quan Roddik va salvar sobre la línia una rematada forçada de Baudet (24’). Però el partit es va trencar en una jugada desafortunada del conjunt periquito poc després que es complís el minut 30 de joc: Dulce no va estar encertada a l’hora de rebutjar una centrada d’Andressa Alves i es va introduir la pilota a la porteria. I amb l’Espanyol encara tocat, una genialitat de Bárbara va permetre a les de Fran Sánchez fer el 2-0 dos minuts després. Amb el partit molt a favor per al Barça, en la segona part l’Espanyol va intentar fer un pas endavant, però la fatiga va anar trencant el partit i Mariajo va evitar en més d’una ocasió el gol culer. Fins que en l’afegit, Patri Guijarro va fer el 3-0 definitiu.