De decepció en decepció. Aquesta és la trista deriva que ha pres el Nàstic en aquest inici de lliga. Només s’han jugat quatre jornades i queda encara tot un món. Treure alguna conclusió, doncs, seria un exercici precipitat. Però tampoc no cal ser cap entès per veure que això no rutlla. Les sensacions no acompanyen i els números, freds però objectius, testimonien que han de canviar moltes coses. Només s’ha sumat un 1 punt de 12 possibles. Només s’ha marcat un gol. I se n’han encaixat 8. Lluís Carreras experimenta, busca una fórmula per sortir de la cua, com per exemple jugar amb cinc homes al darrere, però no se’n surt. Caldrà seguir explorant possibles solucions, perquè ahir, en un escenari difícil com Cadis, els tarragonins van tornar a ensopegar. En el primer temps van mantenir els grocs a ratlla, però després van aparèixer David Barral i Álvaro García i van dir: “Aquí s’acaba la història.” Dos golets i triomf local. Cares llargues un dia més.

Després del correctiu de la jornada anterior contra l’Sporting, Carreras va decidir que calia apuntalar la rereguarda. I ho va fer amb un home més. El Nàstic va jugar amb tres centrals i dos carrilers. Una aposta que, d’entrada, va funcionar de meravella. I és que tot i començar pressionant de valent, el Cadis va ser incapaç de moure’s enmig de tants homes. De fet, amb el pas dels minuts, els grana van allunyar els grocs del seu camp i van començar a dominar. Per desgràcia, però, el Nàstic és un equip indolent en atac. Només va crear una ocasió. I va acabar en no res. Maikel Mesa, el millor de l’equip juntament amb Javi Jiménez, va culminar una bona acció individual amb un xut fàcil per a Cifuentes, que va treure la pilota. El refús el va agafar Uche, però la rematada del nigerià la va salvar la defensa. Si queia algun gol, havia de ser en el segon temps, però calia millorar molt la punteria.