Una gran generació

Tot i que no va aconseguir salvar la categoria a divisió d’honor amb el Dos Hermanas San Andrés, Bernardo sí que va tornar a aixecar l’interès dels equips capdavanters d’Andalusia i l’estiu del 2006 es va incorporar al juvenil del Sevilla. Segons expliquen des del Diario de Sevilla, el petit club malagueny va cobrar uns 1.800 euros en concepte de traspàs del jugador, una xifra que es va ampliar un parell d’anys després gràcies al seu protagonisme en forma de partits jugats al filial.

A Nervión, el defensa va coincidir amb una bona generació de futbolistes i amb un vestidor del qual es parlaven meravelles. Noms com Juan Cala –ara al Getafe–, Pukki –va jugar al primer equip sevillista i al Schalke de la Bundesliga– o d’altres que no han aconseguit treure el cap en la màxima categoria del futbol estatal com l’ex-Llagostera José Antonio Ríos i Hugo Rodríguez –consolidat en equips capdavanters de la segona divisió B– van ser companys d’equip de Bernardo, i en el darrer any de juvenils van aconseguir el títol de lliga del grup andalús i la copa del Rei, en una edició que encara es recorda a la capital andalusa. En la final d’aquell torneig, el juny del 2008, Bernardo i els seus companys van superar 0-2 un Barça liderat per Andreu Fontàs i Jonathan dos Santos, en què també destacaven noms com Iago Falqué, Rochina i Gai Assulin.

El principal valedor

Des de la seva etapa de juvenil fins al seu debut amb el primer equip en la copa del Rei el novembre del 2010, una de les figures que més el va marcar va ser Ramon Tejada, tècnic que el va dirigir tant en la seva etapa al juvenil com al filial. En el segon equip del Sevilla i de la mà de l’ara secretari tècnic de l’Osca, Bernardo es va consolidar en una plantilla que va patir per salvar-se en la segona divisió B el curs 2009/10 i va completar un magnífic curs en la campanya 2010/11, quedant en segona posició i caient en la segona eliminatòria d’ascens a segona divisió A contra el Guadalajara.

Va ser en aquesta etapa quan Bernardo va tenir l’oportunitat d’entrenar i arribar a debutar amb la primera plantilla sevillista al llarg de la temporada 2010/11. A les ordres de Gregorio Manzano, el central colombià es va estrenar en els setzens de la copa contra el Real Unión, en un partit en què va ser titular, va jugar 54 minuts i fins i tot va aconseguir marcar en la golejada del seu equip (6-1). Si la primera experiència va ser positiva, en la segona ocasió que Manzano li va donar minuts la situació no va ser tan agradable, tot i que va representar el seu debut en la primera divisió espanyola. Era la jornada 36, i el Sevilla, ple de baixes en defensa, necessitava els tres punts en la seva visita a El Sadar per començar a lligar la classificació per a l’Europa League. Contra un Osasuna en lluita per eludir el descens, el partit es va posar de cara per als andalusos amb un 0-2 al descans. Una diana de Kike Sola a l’inici del segon temps va fer entrar la por als sevillistes, que van acabar perdent 3-2. Bernardo, potser marcat per aquella situació, ja no va tornar a entrar en els plans del primer equip i, finalment, després d’una cessió al Racing –encara a primera divisió– i a l’Sporting, a segona, Bernardo va finalitzar el seu contracte amb el club del Nervión l’estiu del 2013 i un cop lliure va fitxar pel club d’El Molinón.