El Leganés, un supervivent entre els gegants del futbol
El rival. A l’ombra dels grans clubs de la capital de l’Estat espanyol, el Leganés ha passat de ser un clàssic de la 2a B a una entitat que mira de consolidar-se a l’elit amb un projecte sòlid
La ciutat de Leganés –amb uns 190.000 habitants– es troba engolida per l’àrea metropolitana de Madrid, un fet que traslladat al món futbolístic és sinònim d’haver viscut molts anys a l’ombra mediàtica dels dos grans clubs de la zona, el Madrid i l’Atlético. De fet, els pepineros eren coneguts històricament com un dels clubs potents de la 2a divisió B, categoria en què han militat en setze de les últimes trenta-una temporades. I és que en la seva història més recent el conjunt madrileny també ha tingut dues etapes en la categoria de plata: en la primera –del 1993 al 2004– els blanc-i-blaus van tastar la segona divisió i s’hi van consolidar durant una dècada, i en la segona, l’embranzida i un projecte sòlid els va portar a primera divisió, on, a través d’Asier Garitano –el basc els entrena des de l’etapa a la segona divisió B– i d’una gestió exemplar –el club va arribar al món professional sent dels pocs en l’actualitat sense una gran motxilla de deute– també té com a objectiu la consolidació.
Continuïtat
És la clau del projecte del Leganés per afrontar la segona temporada entre els gegants de la primera divisió. En el curs passat, el del debut, l’equip d’Asier Garitano va acabar patint per culpa d’una segona volta en què va quedar encallat a la zona baixa, però no va arribar a caure en cap moment a la zona descens. Amb l’experiència del primer any, Asier Garitano ha tingut clar que calia mantenir la columna vertebral de l’equip, i d’aquesta manera repeteixen a les files del Leganés homes clau com Diego Rico en defensa, Rubén Pérez i Gabriel en la zona de mitjos o Szymanowsky a la part ofensiva. Per sobre de tots ells, destaca el capità i gairebé líder espiritual del grup, Martin Mantovani, central argentí que ha estat peça clau a segona B, segona divisió i primera, disputant més de trenta partits per temporada en les tres categories.
Reforços amb criteri
Pel que fa les noves incorporacions, el conjunt del sud de Madrid ha reforçat les posicions que el curs passat li van generar més problemes. Pichu Cuéllar, a la porteria, intentarà fer oblidar un calvari de lesions que va portar cinc noms diferents sota els pals. També és destacable el retorn d’Eraso –peça clau en l’ascens a primera divisió– al mig del camp, on es trobarà amb el gironí Gerard Gumbau, que el juny passat va tancar la seva etapa al filial blaugrana.
En atac, Amrabat és l’aposta més mediàtica. El futbolista, procedent del Watford, pot debutar davant la seva afició contra el Girona després d’estrenar-se divendres passat a Eibar. L’equip pepinero ha sumat dues victòries en les dues primeres jornades de la competició i ha perdut en els dos darrers enfrontaments de lliga.
BON AMBIENT
LA CARA I LA CREU
A casa, l’equip es va estrenar amb un triomf, però va perdre el derbi contra el GetafeLLARGA TRAJECTÒRIA
REFORÇOS
Amrabat és el més mediàtic d’una llista en què hi ha noms com ara Eraso i ZaldúaButarque, un estadi que respon
Butarque va tenir l’honor el curs passat de ser l’estadi amb més percentatge d’ocupació de primera divisió. L’afició blanc-i-blava respon a la bona trajectòria de l’equip, i això es tradueix amb una elevada assistència i amb pocs dels 11.454 seients de capacitat de l’estadi buits. Aquest curs, a Butarque s’hi van aplegar 9.231 espectadors en la primera jornada contra l’Alavés, i es va fregar el ple en el derbi contra el Getafe. Així doncs, Butarque sol ser un camp amb ambient i caldrà veure com influeix el fet de jugar entre setmana.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024