En un partit desagraït, més de lluita que de precisió, més de sacrifici que de vistositat, els bocins de qualitat del Girona solien tenir Borja com a protagonista. Cap novetat, perquè a segona A feia el que volia amb la pilota i, un cop a primera, està demostrant que està més que capacitat per rendir a l’elit. El primer detall ja va ser seu. Després d’una combinació amb Maffeo a la dreta, va despistar els rivals a prop del vèrtex de l’àrea amb moviments de molta classe i va fer una centrada precisa que va trobar el cap de Stuani (5’). Borja va provar un xut, des de molt lluny, però un rival l’hi va tallar. Com és habitual, l’exjugador del Còrdova va ser objecte de diverses faltes, tot i que ahir les provocava molt lluny de la zona de càstig. No era un partit agraït, i els gestos de desesperació tan típics d’ell ho confirmaven.

La primera gran ocasió del Girona també va néixer als peus de Borja, que va començar l’acció amb una autopassada de tacó només apta per a privilegiats. El mitjapunta va trobar Kayode, que sense pensar-s’ho va habilitar Stuani amb una assistència d’or. L’uruguaià ho tenia tot de cara, però va fallar (32’). En l’últim quart d’hora de la primera meitat, les aparicions de Borja García en atac van ser molt escasses. Tocava més aviat pencar, recular i pressionar, exigències que no havien estat mai el seu fort però que fa temps que té assimilades i apreses.

A diferència de partits anteriors, el Girona tenia poques oportunitats d’executar córners i faltes laterals. En la primera que va tenir en la segona meitat, Granell va preferir combinar amb Borja, que des de fora l’àrea va provar un xut que va sortir molt desviat (52’). Mala cara, alguns improperis, i a tornar-hi. Borja continuava passant més temps lluny de la porteria local, ja fos per contribuir a treure aigua al darrere o per començar l’elaboració, perquè els companys el buscaven sempre que podien per fer-la moure. Encarregat d’executar els córners, Borja va servir el que es va convertir en una altra ocasió clara del Girona, el cop de cap de Juanpe al travesser (72’). Poc abans del final, va ser caçat per Zaldúa i va quedar estès just davant de la banqueta visitant, en una jugada que l’àrbitre va deixar continuar i que va acabar amb xut de Douglas Luiz. El madrileny va tenir temps encara de participar en una altra combinació ofensiva del Girona, que va tenir la mateixa destinació que totes les anteriors. El Girona està trobant a faltar el gol. La definició és el més car i és el que costa més. I a primera, és clar, encara més. L’elaboració no és dolenta. I qui en té més part de responsabilitat, ahir i gairebé sempre, és Borja García. Encara que l’equip acabi sense veure porteria i ell tanqui els partits amb gestos de descontentament.