Molt. No recordava ni que havíem quedat 1-3. Tenia al cap que era un 0-1. Sí que recordo que aquella era una molt bona època per al Girona, i també que el dia de la inauguració hi havia molt d’ambient a Montilivi. Quan el vam estrenar era un senyor camp. N’hi havia molt pocs com aquell.

És que va ser tot un esdeveniment. El Barça també va venir amb l’equip de gala. I nosaltres també teníem molt bon equip. Jugàvem a tercera, però era una tercera molt forta. Només hi havia quatre grups en tot l’Estat i no existia la segona B. Vam quedar segons, rere el Mestalla, i vam perdre la promoció d’ascens a segona contra el Vila-real. Però aquell equip va enganxar i a Montilivi hi venia moltíssima gent.

No. Però fa 50 anys el futbol era una altra història. Es corria més del que la gent es creu i també s’entrenava molt. Gairebé per avorrir-lo!

Costa una mica perquè semblava una muntanya molt alta. Per al Girona i per a Girona. Però s’hi ha arribat. Amb bona feina per part dels dirigents i també per part de l’entrenador, que per força ha de tenir un percentatge alt d’aquest mèrit amb tot el que ha fet des que va arribar. Fa 10, 20 o 30 anys, et diria que la primera era un objectiu impensable veient el nivell dels dirigents i també els problemes que hi havia.

Això ja són figues d’un altre paner. No ho crec que se’l pugui frenar. Però aquesta no és la lliga del Girona. Sí que el veig amb futur a primera si el club continua fent les coses bé.