Quina devia ser la cara de Pablo Maffeo quan Pablo Machín li va comentar que en el partit contra el Barça hauria de fer un marcatge a l’home sense aturador a Leo Messi, el millor jugador de tots els temps. Ho va fer tornant de Leganés? En una de les poques sessions d’entrenament per preparar l’enfrontament contra els d’Ernesto Valverde? O a l’hotel de concentració, poques hores abans de disputar-se el partit? Si el tècnic de Gómara li va comunicar al de Sant Joan Despí dies abans del partit, aquest va poder dormir amb tranquil·litat? A Maffeo li va tocar treballar de valent per aturar les jugades que generava l’argentí, un home sempre amb protagonisme en el joc blaugrana, un puntal per a qualsevol equip, el pitxitxi de la lliga amb nou dianes, el triple que les que han fet els gironins. El català es va convertir en l’ombra de Messi. Allà on anava el jugador blaugrana, Maffeo el perseguia. El dubte és si en el descans del matx el defensa del Girona es va colar al vestidor del Barça o per un moment va deixar de pensar en l’astre argentí per agafar aire, escoltar instruccions de Machín i tornar a començar amb, segurament, el repte més gran de la seva precoç carrera futbolística. Els aficionats del Girona van veure clarament el rol de Maffeo des d’un bon inici del matx. I un clar exemple va ser en la cursa que va haver de fer el jugador, propietat del City, en el minut 60’. Messi va decidir jugar amb el vallesà fent-lo anar d’esquerra a dreta, aturant-se, arrencant a córrer, canviant el ritme per acabar fent una mala passada i automàticament fent esclatar l’afició de Montilivi, que va agrair amb aplaudiments el seu esforç.

Era tanta la preocupació de Maffeo per Messi que en els córners a favor del Girona el davanter del Barça quedava totalment despenjat i aïllat del joc, també al costat del català, que amb la decisió del seu entrenador va trencar en moltes ocasions el dibuix. Aquesta és la penyora que van haver de patir la resta dels seus companys. La descompensació en el dibuix tàctic de Machín va ser constant. Amb Maffeo sense una posició fixa al camp, però amb Messi en constant moviment rebent pilotes a la zona de tres quarts o incrustant-se entre els centrals. És tant el protagonisme i el respecte que imposa Messi, un constant desllorigador de defenses, que Machín va estripar els seus ideals rígids amb l’esquema tàctic 3-5-2 o l’actual nova versió del 3-4-2-1... La gasolina de Maffeo va anar a menys i en el 78’ el seu físic va agrair el canvi. Messi va començar a respirar tranquil i a caminar pel terreny de joc amb més llibertat. L’enfrontament ja estava sentenciat i el Barça no va poder o voler fer-ne sang. El mateix Messi durant l’enfrontament va interpretar que en el matx a Montilivi l’equip no necessitava com en d’altres ocasions la seva màgia, el seu canvi de ritme i el seu protagonisme, un rol que li va saber prendre Maffeo en alguns moments de l’enfrontament; un mèrit, però, que va acabar amb el català fos. El futbolista del Girona podrà explicar a tothom que va poder frustrar una mica a Leo Messi. La majoria de jugadors que han hagut de marcar l’argentí en les darreres temporades no l’han pogut aturar de cap de les maneres.