Som molt consistents. La major qualitat del Reus és el bloc, tots som amics, hi ha un gran ambient, tots ens partim la cara pel que tenim al costat, i això és la nostra força. Competim en cada partit com si fos l’últim, vagi com vagi el resultat i fins al final, tal com vam demostrar a Osca.

Sí, jo ja m’hi vaig enfrontar fa dues temporades a segona B amb el filial del Vila-real, i eren bons amb la pilota però, sobretot, durs sense. Era molt difícil fer-los mal, i la temporada passada també ho van demostrar en una categoria més complicada. Aquest any cal continuar en la mateixa línia i ser ambiciosos per treure el cap en els primers llocs. Ara que està tot igualat, per què no?

Sí, el que es veu és un treball de temps, de diversos anys, i ara hi continuem insistint. No només defensivament, també intentem defensar amb la pilota, sent protagonistes amb possessió en la mesura que podem, perquè hi ha vegades que estàs en camps on et pressionen molt. Creiem molt en el que fem i, de mica en mica, encara donarem més.

Sí. En la meva posició hi ha Atienza i Olmo, que es complementen bé, però jo també em sento bé jugant tant amb un com amb l’altre. Cal aprofitar els moments que em dona el mister, estar preparat per a quan arriben i acceptar les seves decisions. Atienza i Olmo són molt fiables, molt consistents, i jo he d’aprendre de tothom i aportar les meves coses.

Sí, em sento molt bé a la ciutat. A més, jo soc de València i estic a prop, la qual cosa és un punt a favor. Amb els companys hi ha molt bon ambient, en pocs equips m’he sentit tan bé com aquí. I això es nota al camp, és un dels nostres secrets.

És dur. Jo sabia que fer-se un forat en el primer equip, amb el nivell que hi ha ara, amb el creixement dels últims anys del club, traient el cap entre els millors d’Europa, és molt complicat. Sempre ha sigut el meu somni jugar-hi, consolidar-m’hi, però bé, jo ja estava bastant preparat mentalment per al que pogués passar. A més, havia passat un any complicat al Rayo Vallecano en què si hagués jugat més potser hi hauria pogut haver la possibilitat de fer-me un lloc al Vila-real, però entre les lesions i les decisions tècniques l’any va ser complicat. Però el món no es va acabar, cadascú segueix el seu camí i ara estic molt content al Reus.