Quan mana l’apatia, quan apareixen els nervis i quan es troba a faltar la clarividència, l’única resposta és la qualitat. I el Barça B en té. En té molta. Potser com a conjunt no brilla, sobretot en les darreres cites, en què s’està notant que al timó no hi ha el sempre lúcid Ruiz de Galarreta, però amb futbolistes com Carles Aleñá i Jose Arnaiz pots guanyar qualsevol partit, fins i tot els que no domines. Això és més o menys el que va passar ahir al Miniestadi. El filial blaugrana no va imposar el seu joc contra el Llorca, però en una acció brillant de Jose Arnaiz va resoldre el partit i va trencar una ratxa de quatre jornades sense guanyar. En el minut 20 de la segona part, l’extrem manxec va rebre una passada d’Aleñá al seu hàbitat natural, el carril esquerre. Va reaccionar com ho fa sempre, amb una finta buscant la posició de xut. Quan la va trobar, canonada i cap a dins. Va xutar al pal del porter –damunt seu, de fet–, però Torgnascioli no hi va poder fer res. Al final, doncs, tres punts que són pur oxigen. Ahir la confiança era un bé molt preuat.

Que el Barça B i el Llorca són dos equips que encara tenen feina a fer per desenvolupar un futbol regular i tenir fases llargues de control ja es va fer ben palès en la primera part, en què es va veure un partit amb alternatives. El filial blaugrana va tornar al sistema habitual (4-3-3) després de la variació en el darrer enfrontament a casa (4-4-2, amb un rombe al mig del camp), però tot i això el seu joc no va fluir. L’equip de Gerard, imprecís, va fer força concessions al Llorca. Per fortuna, el conjunt murcià està immers en una dinàmica en què les coses no li surten bé. Si no, probablement hauria fet algun gol en la primera part. I és que, tot i que el Barça B va avisar primer, amb una rematada de cap de Cuenca (12’), van ser els visitants els que van tenir les ocasions més clares. Per fortuna, entre Ortolá i la falta de definició, el gol visitant no va arribar. El van tenir a tocar Pomares, amb una rematada que el porter local va salvar i amb un xut a boca de canó massa alt, i també Manu Onwu, que va veure com la seva canonada rasa marxava fregant la fusta.

En el darrer tram de la primera part, i amb el partit boig, el Barça B va generar més sensació de perill. Alfaro i David Costas per la dreta, i Arnaiz i Cucurella per l’esquerra, desbordaven. El que hi va faltar, però, és aquell toc d’inspiració que permet concretar les jugades. Així, només Aleñá, amb un xut desviat des de la frontal, va desafiar l’statu quo del partit.