Tots sabíem que l’inici era contra equips de la part alta i que seria difícil sumar punts. Així ha estat. Crec que l’equip ha merescut més, en aquesta sèrie de dos punts de divuit; hem fet mèrits per obtenir-ne més. Això és una cosa que és important a primera: no has de fer mèrits sinó punts.

Estem al començament d’una nova etapa, d’una categoria a la qual t’has d’adaptar. Hi ha la preocupació de cada setmana que vols guanyar punts, partits. No difereix gaire de la preocupació que hi podia haver a l’agost o al setembre. La preocupació hi serà fins a la jornada 38. Sabem que som un equip al qual ens toca lluitar per estabilitzar-nos a primera. I tot costa. Costa a tots els equips, tirar els partits endavant.

Havíem de ser conscients des del principi que podíem conviure amb situacions difícils. Hi has d’estar preparat i ser capaç d’assumir-ho. I si passa, aixecar-te. Hem de pensar en el següent partit, intentar obtenir alguna cosa positiva contra un rival que també és allà baix i que els últims anys ha lluitat per salvar-se. Crec que estem preparats i la gent està conscienciada que això no és salvar-te en un dia, sinó que el camí és llarg i dur i que t’has de salvar al final.

És el que et pots trobar a primera, quan jugues contra rivals de molta qualitat. En dues jugades el Vila-real se’t posa 0-2, i després és gairebé impossible remuntar. Els jugadors han d’estar tranquils en la seva missió de sumar tres punts, i deixar de pensar en coses que no ajuden a treure rendiment i a tenir concentració. Focalitzar el partit i, passi el que passi, després pensar en el següent. El Madrid és més difícil però tampoc està perdut.

Dins les nostres possibilitats, crec que hem fet el millor equip que podíem fer. Competim amb pressupostos brutals. Hi ha equips que paguen més de traspàs per un jugador que el que tenim nosaltres per a la plantilla. Ha vingut gent jove, de molta qualitat i projecció, i segurament aniran creixent molt i acabaran sent molt importants. Estan jugant molts jugadors que coneixen la manera de jugar, l’equip, i estan més situats. I perquè tenen qualitat, és clar. Si van pujar, és perquè hi ha qualitat. Molts equips mantenen la base quan pugen a primera. Hi ha jugadors nous que ens estan aportant coses, i dins una competència sana, n’hi ha d’altres que encara no ho han fet tant i que quan ho facin ens ajudaran a créixer.

Que un jugador cedit hagi de jugar, no ho posa enlloc. Ni segurament és el millor per a la seva progressió. Ha d’entrenar-se, habituar-se a un equip i guanyar-se un lloc. Si no, el City tampoc està fent un jugador. Jugar per decret no l’ajuda a créixer. Podrà créixer a partir que s’acostumi, que entengui la filosofia del club, s’hi adapti i doni rendiment. Crec que és el que passarà. Quan estàs en una plantilla de primera, no val que vinguis d’aquí o d’allà. Val el rendiment. Estem contents amb els que hi ha del City, i crec que el City creu que aquests jugadors aniran millorant, tindran molts minuts i acabaran tenint protagonisme i seguint la seva progressió.

És evident que és diferent. És veritat que a primera no pots deixar passar oportunitats perquè després ho arrossegues. Però tampoc estem en un dèficit tan greu, tot al contrari. Estem passant els moments del calendari més difícil i estem igualats a punts, o a prop, amb molts rivals, i en lluita amb tots. És una mica el que volíem, no quedar-nos fora de joc a les primeres de canvi pel calendari. Si l’equip fa bé les coses, arribaran punts i sumarà victòries. És una cursa dura i molt exigent, però s’ha de tenir la pausa i la tranquil·litat d’anar pas a pas.

He jugat a primera amb tots els sistemes. Amb aquest, tres o quatre anys. I he estat tant a dalt com a baix. Com amb els altres esquemes. Els sistemes serveixen perquè tothom tingui clara una idea de jugar, tot l’equip vagi a l’una. Al final, la feina de l’entrenador és fer que els jugadors s’adaptin bé i rendeixin. És el que ha passat al Girona. No hi ha cap sistema màgic. Tots són vàlids, i la manera de jugar del mister fins ara ens ha donat grans rendiments.

Un cop vam fer el salt a primera, tots sabíem que l’interès i les ganes creixerien. Estem contents amb els socis que tenim i sobretot estem contents perquè cada dia el Girona té més repercussió. La gent s’ha enganxat al Girona, el segueix. Hem d’intentar que tot vagi a més.

Sempre hem dit que volíem que l’estadi estigués ple, en tots els partits. En les primeres jornades, han passat equips de dalt de tot i d’altres que no. I hi ha hagut entrades millors i pitjors. N’estem satisfets, però en aquests partits que no hem arribat als 10.000, teníem aspiracions i ens hauria agradat que encara hi hagués més gent.

És molt complicat de parar i de controlar, però hi estem a sobre. Davant qualsevol circumstància que detectem, actuarem i serem contundents.

No. Es mira quan hi ha una transacció en diners. És lògic que un soci pugui deixar el carnet al seu fill o germà. Però tant la policia com nosaltres estem atents per si detectem casos de revenda.

Des que va sortir el carnet, es va anunciar que el fan podria accedir a les entrades a casa i a fora. Per al Girona-Madrid, les entrades a la venda s’han repartit més o menys al 50 per cent entre fans i socis. I evidentment, el soci paga el dret per accedir a l’estadi i tenir la seva localitat tot l’any. Sí que procurem que, si hi ha entrades a la venda, l’abonat tingui preferència sobre la resta d’aficionats. És un detall que tenim per als abonats. Però el club, en definitiva, ha de vendre entrades. Ja entenem que hi ha partits que en sobren i n’hi ha que en falten. Les condicions van quedar clares des del primer dia. Hi ha fans que voldrien fer-se socis i no poden.

És molt, és cert. I això demostra que la gent està esperant per poder venir, per poder fer-se soci. Crec que diu molt del moment que té el Girona.

La gent està al costat de l’equip, i es veu als partits. En vindran potser de no tan atractius com el Madrid, però pot ser que siguin partits amb punts de molta transcendència. En cada moment s’haurà de valorar.

Sí. De mica en mica anem creixent. La gent va agafant més cultura de futbol. Ha crescut molt el jovent a l’estadi i també les famílies Això és positiu en clau de futur, de creixement del club. Sempre demanem que l’afició estigui al costat dels jugadors, perquè tinguin aquest plus innegable en els partits.

És mirar una mica al futur. Tots sabem que és un estadi que es pot millorar. El creixement del futbol requereix una millora d’instal·lacions, de tot. I ens hi haurem d’anar adaptant. Si som capaços d’estabilitzar el Girona a primera, podem créixer quant a nombre d’aficionats, socis i gent que vingui a l’estadi. Si els podem oferir millors condicions, en rebrem més.

Se n’està parlant. Encara no està tancat, però s’ha anat avançant i esperem que en un futur no gaire llunyà estigui enllestit.

Estem parlant d’estructura de camp, i el que rebrem com a concessió és l’estadi. Evidentment, i això ja és més en un futur, si continuem a primera i es pot dur més gent, es valorarà oferir més serveis. Però ara estem parlant de la concessió de l’estadi.

Fins ara no ho hem notat. Hi ha hagut normalitat. Quan venen els altres clubs, els intentem respectar i que se sentin a gust. La relació amb els altres clubs és i serà així; no en tenim cap dubte. El que passi amb l’afició o els sentiments de la gent, no ho podem controlar. Però ho respectem. Quan comenci un partit, ens voldran guanyar, com sempre, i no hi haurà més.

No ens incomoda. El club està al costat de la llibertat, del dret d’opinar. I en això s’ha posicionat i seguirà en aquesta línia.

No, no n’hem parlat. Formem part de la lliga, treballem junts i no ha canviat res.

Estem satisfets per la creació del consell assessor, amb persones molt vàlides que ens poden aportar idees i ens poden ajudar a parlar de futur, però també a curt termini. Poden ser la veu de la ciutat, de l’aficionat, de diferents àmbits i amb diferents visions. ens poden aportar moltes coses. I Jaume Roures és un gran empresari de reconegut prestigi, un innovador en el seu sector i coneix perfectament les comarques gironines. Qualsevol empresa voldria comptar amb la seva col·laboració. Ens pot donar una visió interessant del tarannà de la nostra entitat i de la manera en què es pot créixer.

De moment, hem millorat les condicions d’entrenament presents [Riudarenes] i aviat avançarem amb molt pròximes [PGA]. La ciutat esportiva és un repte prioritari a llarg termini, i tots esperem que es compleixi. És veritat que sempre diem el mateix, però tenim persones treballant en el dia a dia sobre això.