Un empat sense gols també pot ser atractiu i, fins a cert punt, ofensiu. Que no es vegin gols en un partit no vol dir, necessàriament, que els dos equips siguin conservadors. No va ser per falta de ganes ni d’intentar-ho que el Nàstic i el Barça B no passessin ahir de l’empat sense gols. Tots dos equips van demostrar que volien els tres punts, el Nàstic més per necessitat i el Barça B pel seu ADN. Que fos un partit ajornat fa un mes –no es va jugar l’1 d’octubre, dia del referèndum, per la manca de presència policial– va permetre que regnés la sensació que hi havia més a guanyar que a perdre, sense por de caure posicions i, en una classificació molt igualada, amb la possibilitat de fer un bon salt endavant en cas de guanyar. Al final, però, els intents dels dos equips es van quedar en no res per la mala tria de l’última acció, per la falta d’encert en la rematada o per les bones aturades dels porters, i tots dos es van haver de conformar amb un punt, que no és del tot dolent. Al Nàstic li permet sortir de les places de descens i al Barça B, fer un petit pas a la zona mitjana.

El Nàstic, que arribava al partit després de dues derrotes doloroses, va començar nerviós. El joc a estones directe va ser el remei utilitzat pels grana per combatre els dubtes, mentre el Barça B buscava posar en joc les seves peces més perilloses, Aleñá, Abel Ruiz i José Arnáiz. Però en la primera meitat va costar que es trenqués el partit, amb els dos equips ben situats i amb poca tendència, de moment, a arriscar-se. Un dels forats que va trobar el Nàstic en la rereguarda blaugrana va ser aprofitat per Manu Barreiro per encarar Ortolá. El gallec, però, va ser molt lent amb tot de cara per marcar i, en l’últim moment, Palencia li va prendre la pilota (20’). Eren moments de més intensitat dels locals, que van buscar el gol amb una volea desviada d’Abraham i un xut col·locat de Delgado, fàcil per a Ortolá.

El perill del Barça B en la primera meitat el va generar, sobretot, la qualitat de dos jugadors. Abel Ruiz va guanyar en una ràpida diagonal la partida a Kakabadze i Xavi Molina per la banda esquerra i es va plantar davant Dimitrievski, que va reaccionar bé al seu xut (32’). Poc després, Arnáiz va fer un bon control i una millor volea a la frontal de l’àrea gran, i el porter grana va tornar a fer una bona intervenció per rebutjar-la (37’).

El cansament habitual en un partit intersetmanal, i la desconcentració que se’n deriva, i el fet que el Nàstic s’arrisqués una mica més va fer que la segona meitat fos més viva, més oberta. Abraham, amb un bon xut des de la mitja lluna, va fer lluir Ortolá, que va cedir un córner que Perone va rematar de cap desviat (57’). Rodri va buscar més creació fent entrar Juan Muñiz, i Gerard López, un pèl més de presència ofensiva amb Choco Lozano. Amb l’hondureny al camp, Marc Cardona ja no era la referència ofensiva, i potser per això va sorprendre amb dos cops de cap des del segon pal, el segon, després d’una centrada d’Arnáiz, desviat per poc (68’). En un final d’anada i tornada, Lozano va xutar fluix una passada interior (87’) i Brugui va rematar tot sol de cap a les mans del porter una centrada de Kakabadze (88’).