Girona

JOFRE MATEU

EXJUGADOR de futbol DEL GIRONA I EL LLEVANT

“El Girona ha de saber disfrutar patint”

“Si fan les coses bé, tenen fe, mantenen l’empenta i Montilivi està com l’altre dia, el Girona pot estar tranquil”, diu el lleidatà, que veu bé que l’equip assumeixi que serà un any difícil

“No hi ha jugadors de primera i jugadors de segona, hi ha quatre cracs i la resta”

Com amb Machín, el Llevant ha trobat en Muñiz un tècnic amb qui se senten molt identificats. S’agraeix perquè tens un fil a seguir, una identitat
Hostilitat? A la meitat dels jugadors del Girona els deu ser igual. I a la resta, encara els pot donar més empenta i fer trempar una mica més
Sí que falta valentia en l’esport d’elit. O més aviat responsabilitat. Però entenc que s’eviti, perquè es pot fer tan gros que no desitjo res dolent a ningú

Jofre Mateu (Alpicat, 24-01-1980) va pujar a primera amb el Llevant, amb el qual va jugar tres temporades. Al cap de vuit anys va arribar a Montilivi, on va coincidir amb Pablo Machín. Soci fundador d’una empresa de coaching, el lleidatà no para. Comenta partits a televisió, fa retransmissions del Barça per ràdio i té al cap treure’s el tercer nivell d’entrenador.

Com va viure la victòria del Girona contra el Madrid?
Amb eufòria. De fet, quan va encaixar el 0-1, després d’aquell pal de Maffeo, pensava: ostres, el Madrid se’n tornarà a sortir sense gaire bon joc, com li passa a vegades. Però es van ajuntar dues coses. La primera, que el Girona va estar molt bé, va fer les coses molt ben fetes i, per moments, va passar per sobre del rival. I la segona, que el Madrid va mostrar un nivell força inferior del que pot estar.
És l’impuls definitiu per convèncer-se que el Girona que tan bé va funcionar a segona ha de funcionar a primera?
Amb compte, però. És veritat que va ser un molt bon partit, i també que tothom veia que el Girona mereixia més punts dels que tenia. La primera és una categoria molt difícil i que t’exigeix molt això, que tot el que mereixes sumar val més que ho sumis, perquè, si no, després és molt difícil recuperar-ho. Per tant, em sembla molt bé que agafin moral i que vegin que són un equip amb possibilitats, però també amb molt de compte, perquè fa dues jornades estàvem tots una mica acollonits, i tampoc era això.
L’efecte anímic ha de ser brutal, encara que siguin només tres punts.
Sí. Perquè són tres punts amb un rival contra el qual gairebé no comptes sumar. Els punts que fins ara mereixies i no has assolit, d’alguna manera els recuperes. Ara cal anar fent la nostra lliga. La cosa no ha de sortir gaire de mare, però que aprofitin l’embranzida, que sempre va bé. A mi em sembla que això ha d’anar molt bé a l’equip, per poder afrontar els partits convençuts que tots poden sortir igual de bé.
Van guanyar el Madrid amb vuit jugadors que ja hi eren a segona. Li crida l’atenció?
No. Això ho repeteixo contínuament. Has guanyat el rival que precisament té aquests jugadors que només estan a gran clubs. La resta, jugadors de primera i de segona són els mateixos. Un jugador que estava jugant a primera de cop passa a jugar amb regularitat a segona, i a l’inrevés passa el mateix. Traient els quatre cracs. Això m’ho deia sempre Manolo Preciado. No hi ha jugadors de primera i jugadors de segona. Hi ha cracs, i la resta, unes vegades estan millor i altres pitjor, segons com encaixen a l’equip o com es troben. Hi ha jugadors del Girona que estaven a segona l’any passat i que haurien pogut estar jugant a primera des de fa anys. Per circumstàncies, hi han arribat ara.
Vostè ha estat a totes dues. El salt és gros?
El salt és gros, perquè a vegades, segons l’escenari, tens la sensació que ets molt inferior perquè hi ha equips que et guanyen molt fàcilment. Vas en un camp, jugues un partit més o menys igualat, com tants n’hi ha a segona, i de sobte veus que t’han fotut tres gols. Penses: “Hosti, què ha passat? Si no han fotut res!” Això a segona A no passa tant. A primera, molt. És la diferència. Per la resta, quant a joc, quant a dificultat, no hi ha tanta diferència.
Els sis punts seguits han fet canviar la perspectiva al Girona. El veu patint a baix fins al final?
No diria a baix, però sí que diria patint. I està molt bé que s’enganxin a aquesta idea que serà un any complicat. Això em sembla fantàstic. Perquè patir no vol dir que no es disfruti. Jo no veig el Girona ni estant a llocs de dalt ni disputant segons què. El Girona ha de tenir clar que s’ha de disfrutar patint. Perquè tenen totes les garanties del món que si fan les coses bé es quedaran a primera divisió. Per mi, a l’altura de la majoria d’equips traient els de dalt. No el veig pitjor que el Dépor ni el Leganés ni uns quants. Hi ha dinàmiques, hi ha estats de forma... Però si fan les coses bé, si tenen fe, continuen amb aquesta empenta i Montilivi està com l’altre dia, l’equip pot estar perfectament tranquil, que té moltes possibilitats de salvar-se.
Poc devia imaginar què acabaria fent Machín a Montilivi quan va arribar.
No, no li augurava aquesta trajectòria al club. I ho celebro molt. No només per ell, sinó per tot el cos tècnic. És un premi merescudíssim per tots. A vegades pots dir que has fet un any bo o que potser has tingut sort. En aquest cas, ja no es pot discutir que aquesta gent val. Quan hi ets tantes vegades, és una qüestió objectiva. Sense cap dubte.
Què recorda d’aquell primer Machín?
Va arribar en unes circumstàncies molt complicades. L’equip estava fotut, en molt mala dinàmica, i ell va arribar amb idees molt clares, que al final va ser el que ens va treure del pou. Va implantar una manera de jugar que estava molt lluny del que estàvem fent, i per a alguns jugadors encara més, perquè la temporada anterior havíem tingut Rubi. A molts els va costar. Va ser aquesta novetat en la manera de jugar, que apostava sobretot per ser pràctic i obtenir resultats, i se’n va sortir.
El Llevant també manté molt l’esquelet del curs passat. Ho veu lògic?
Sí. El Llevant va anar molt bé l’any passat, les coses com són, i aquest any ja ha demostrat a primera que fa les coses molt bé. No només té quatre o cinc individualitats molt bones, sinó que és sòlid. Com amb Machín, han trobat en Muñiz un entrenador amb qui se senten molt identificats. Arribin o no els resultats, ells no es mouen d’aquí. I això és una identitat que crees que fa que tots vagin en una mateixa línia. I s’agraeix, perquè, deixant de banda alts i baixos de moral, tens un fil a seguir que et facilita molt les coses.
Quin partit preveu al Ciutat de València?
Un partit molt complicat per al Girona. Ara visitar el camp del Llevant és difícil. L’equip de Muñiz s’hi sent molt segur i la gent pressiona. També és veritat que els rivals del Girona s’han d’adaptar una mica al seu estil. Allò que són cinc però són tres, si hi ha un triangle al mig que es converteix en un quadrat. Que si t’entren per fora...Tot això crea dificultats al rival.
El context polític pot afectar el Girona a camp contrari?
No serà el cas del Ciutat de València, però segurament li tocarà, de trobar-se hostilitat en algun camp. Però és una cosa més. A la meitat dels jugadors del Girona els deu ser igual. I a la resta, pels que jo conec, estic segur que encara els pot donar més empenta. L’hostilitat que trobin en segons quins camps alguns jugadors encara els farà trempar una mica més.
Vostè no ha amagat mai la seva ideologia i les seves voluntats. Falta valentia en l’esport d’elit?
Sí que falta valentia, però ho entenc perfectament. Ara mateix estem en una situació que no s’ha viscut mai i, si no dius res, segurament estàs renunciant a certes coses. Ja crec que és més aviat responsabilitat que valentia. Però entenc que s’eviti, perquè es pot fer tan gros que tampoc desitjo res dolent a ningú. Si posen gent a la presó, com no has de tenir por de dir no sé què? Ho puc entendre.
A vostè li ha costat disgustos?
No. Alguna cosa puntual, com amb altres temes. Hi ha gent que no ho entén i que em reclamen com pot ser que renegui d’Espanya quan m’ha donat de menjar. Com si a Espanya només hi poguessin treballar els espanyols.
Tampoc ha frenat per res?
És que una cosa no té a veure amb l’altra. Un té unes idees polítiques, uns sentiments més o menys aferrats a la seva terra. No em sento gaire nacionalista tampoc, soc més independentista que nacionalista. Però no tinc res a recriminar a gent que no ho és, i que facin la seva feina, com jo faig la meva, aquí o allà. A mi, on em demanin, si no és que és molt contrària als meus valors. La resta, cadascú que faci el que pugui. I si ens hem de posar en segons quins escenaris, fer-ho des del màxim civisme. 
Ens en sortirem?
Jo ho veig molt difícil. Estic desanimat. Estic veient que arribaran les eleccions que sembla que ara ja tothom dona per acceptades. A mi m’hauria agradat que ja no se celebressin. I si és que no es fa res perquè no siguin absolutament netes i normals, si no fan trampa, per dir-ho clar, tornarem a estar igual. No ho acceptaran mai. Fins que no es tiri pel dret no es podrà fer, i tirar pel dret estem veient que de moment és complicat. Hi hagi un 48%, un 60% o un 67%. Si arribés, tampoc ho acceptarien. No és un argument d’acceptar les majories. Aquest és un argument que fan servir mentre puguin, i després en trobaran un altre.
Li volia preguntar si veia Catalunya en un mundial, però el veig desanimat.
Ho estic, de desanimat. M’agradaria molt, i estic bastant disposat a fer sacrificis perquè sigui així. Si ha de ser de part meva, que comptin amb mi gairebé per al que sigui. Però ho veig molt difícil.
Comenta partits de segona A i retransmet els del Barça. No para.
Estic bastant ocupat, sí, i content. No trobo a faltar jugar, i mira que no ho he deixat voluntàriament. Ara ja tinc altres fronts oberts, col·laborant en molts mitjans, però també fent formació. Amb moltes inquietuds i descobrint una altra manera de viure.
S’imaginava el rol d’analista?
No. En absolut. No és una cosa ni que m’hagués preparat ni que tingués al cap. M’ha sortit d’una manera gairebé involuntària i m’està agradant molt. I m’està anant bé, perquè tinc el segon nivell d’entrenador, i això m’ajuda.
Més que treballar en algun club?
No descarto res. Tinc intenció de treure’m el tercer nivell d’entrenador. Allunyar-me del món del futbol no ho veig, perquè m’agrada, és el que he fet sempre i, no ens enganyem, es viu bé. Però ara no tinc al cap dedicar-me a entrenar. No és la meva prioritat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)